L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i el Drets Humans va a dur molta cua aquest estiu. El curs vinent promet ser un curs calent en el qual les comunitats educatives faran un torcebraç a la Conselleria per reivindicar un augment de qualitat educativa al sistema educatiu valencià.
Ja és prou complicat garantir un nivell òptim de qualitat educativa als centres educatius perquè l'administració educativa prenga, a més, decisions polítiques unilaterals, inoperatives i manipuladores. L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania n'és un bon exemple, però n'hi ha altres perles que no podem oblidar: la concertació del batxillerat, el pla èxit, el desplegament de la LOE, les infraestructures escolars, l'ensenyament del valencià i en valencià, etc.
La Conselleria continua encabotada a dur endavant una guerra particular contra el Govern de Madrid i això estan pagant-ho molt car totes les comunitats educatives dels centres públics d'ensenyament.
L'educació, almenys als països de llarga tradició democràtica, és una qüestió on des de diversos àmbits es produeix una profunda implicació social i, com a conseqüència, hi ha un considerable esforç de convergència i empatia.
Al nostre país, no. Al nostre país s'abandona la pràctica del consens al Consell Escolar Valencià, a les meses tècniques i de negociació s'imposa als sindicats i a les federacions de mares i pares d'alumnes el pensament únic, legislativament es fan servir costums més propis de dictadures bananeres i l'opacitat de les males maneres és habitual entre els caps políticament pensants de l'administració.
Si es continua per eixe camí, es corre el risc de provocar una fractura entre l'administració i la societat civil. Serà un camí abrupte i sense retorn, almenys a curt termini. Cal, per tant, recuperar la cultura del consens, de la proximitat i de la complicitat. Si no, la barbàrie més primitiva serà la característica principal de la política educativa del nostre país.
El Govern Valencià està disposat a assumir la responsabilitat política de produir tal devastació?. A hores d'ara, Paco Camps encara no ha obert la boca.
dijous, 3 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
