S'ajorna la vaga a l'ensenyament

Finalment, i gràcies al treball constant desenvolupat per les organitzacions integrants de la Plataforma en defensa de l'ensenyament públic, les mobilitzacions i els actes de protesta de les comunitats educatives contra la regulació de la Conselleria d'Educació que ordenava impartir l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en anglés, el Govern Valencià ha reculat i permetrà, a l'empar de l'autonomia dels centres educatius i mitjançant una circular consensuada, que l'assignatura es done en valencià o en castellà, segons el programa lingüístic que s'estiga aplicant. A més d'això, s'ha aconseguit que la Conselleria d'Educació establira un calendari de negociacions amb els representants de les comunitats educatives per tractar els temes urgens que actualments estan condicionant el model d'ensenyament públic i el nivell de qualitat dels sistema educatiu valencià.


L'incompliment d'aquest calendari o l'ús de part de l'administració de qualsevol estratègia dilatòria per evitar la presa d'acords, activaria de nou les mobilitzacions i obriria un nou període de conflictivitat a l'ensenyament.

Si algú té interés de conéixer al calendari de negociacions, ací el té.

CALENDARI NEGOCIACIÓ REIVINDICACIONS PLATAFORMA

1. La immediata constitució d’una xarxa pública de 0-3 anys que siga columna vertebral de la Comunitat i que en el curs 2009-2010 atenga tot l’alumnat. (PAVACE: Creació 47.000 places curs 2011/2012). Es portarà la planificació del curs 2009/2010 a la pròxima reunió del PAVACE.

2. Creació de 300 places de llengua estrangera que garantisca que a l’inici del curs 2009-2010 eixa llengua s’ensenya amb eficàcia en totes les unitats de quatre i cinc anys. (MESA TÈCNICA 2009 febrer/ MESA SECTORIAL 23 d’abril de 2009: Revisió model plantilles personal docent en centres públics d´educació infantil i primària)

3. Començament i finalització en el 2009 d’una negociació amb els agents socials i escolars d’un nou mapa escolar que done resposta a les noves necessitats d’escolarització. (MESA DE PARES 10 de febrer de 2009: Informació CreaEscola) (MESA SECTORIAL març 2009)

4. Les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics han d’adequar-se a les necessitats actuals (en haver-se quedat desfasada l’existent, que s’arrossega des de 1997) i eixos centres han d’estar constituïts en la seua totalitat per personal docent amb destí definitiu en el centre. (MESA TÈCNICA 2009 febrer/ MESA SECTORIAL 23 d’abril de 2009: Revisió model plantilles personal docent en centres públics d´educació infantil i primària)

5. La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació en els àmbits que corresponga. (ESCOLA VALENCIANA)(MESA TÈCNICA 2009 febrer/ MESA SECTORIAL 2009 febrer)

6. L’efectiva matriculació equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials en tots els centres sostinguts amb fons públics, modificant el Decret pel qual es regula el procés de matriculació i creant les comissions estables de matriculació de districte o localitat. (MESA DE PARES 3 de febrer de 2009) (CONSELL ESCOLAR VALENCIÀ)

7. Adoptar quantes mesures es consideren necessàries perquè l’alumnat, quan acabe l’ensenyament primari, tinga les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dos llengües oficials i per a comunicar-se en una llengua estrangera. (Previst en el model de plurilingüisme) (MESA DE PARES) (MESA SECTORIAL) (ESCOLA VALENCIANA) (CONSELL ESCOLAR VALENCIÀ)

8. Disseny, execució i avaluació de l’eficàcia de tots els programes que siguen necessaris per a compensar les deficiències de l’alumnat amb la finalitat que no abandonen el sistema educatiu durant les etapes obligatòries i obtinguen el títol de Graduat. Servisquen d’exemple els programes de compensatòria: centres que any rere any demanen programes de compensatòria i ni són places estables ni tenen professorat estable adscrit a estes. (MESA DE PARES 17 de febrer de 2009) (Permanent Directors 18 de febrer de 2009) (MESA SECTORIAL abril 2009) (CONSELL ESCOLAR VALENCIÀ)

9. Adopció de mesures motivadores perquè l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior necessaris perquè siga factible un desenrotllament econòmic i social sostenible del nostre país. (MESA DE PARES 17 de febrer de 2009) (Permanent Directors 18 de febrer de 2009)

10. Que siguen cessades totes aquelles persones que estan exercint amb caràcter temporal funcions d’inspecció per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i es convoque un procés selectiu amb el més escrupolós respecte als principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. (MESA TÈCNICA 11 de desembre de 2008/ MESA SECTORIAL 15 de gener de 2009: Concurs mèrits inspectors accidentals)

11. La màxima neutralitat de l’administració i el final d’actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes directives dels centres escolars. (MESA SECTORIAL 21 d’ octubre de 2008: Renovació de directors). (MESA SECTORIAL 13 de gener de 2009: Concurs mèrits places vacants de directors)

12. Retirada de l’Orde d’Educació per a la Ciutadania i paralització de qualsevol procés administratiu iniciat contra el professorat o juntes directives. CIRCULAR EpC

13. Beques de transport i menjador escolar per a l’alumnat d’educació infantil, de batxillerat i de formació professional i gratuïtat en tot el procés escolar. (MESA DE PARES 10 de febrer de 2009)

L'avaluació al batxillerat

La Conselleria d'Educació ha publicat al DOCV del 15/12/08, l'ordre de 24 de novembre de 2008 que regula l'avaluació del batxillerat, d'acord amb el desplegament de la LOE, la llei d'educació.

Carta oberta als pares i mares

17 de desembre, vaga a tot l'ensenyament

Benvolguts, pares / Benvolgudes, mares:

El proper dia 17 de desembre hi ha convocada una vaga a tot l'ensenyament. Estaran convocats a esta vaga els professors i les professores de tots els centres educatius públics valencians. La raó que ha motivat esta vaga és l'arbitrarietat de la Conselleria d'Educació, amb el conseller Font de Mora al davant, d'impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i el Drets Humans en anglés. Una arbitrarietat que amaga la intenció partidista i malsana de boicotejar el desplegament normal de la LOE, la nova llei d'educació que va aprovar el Parlament espanyol.

L'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans forma part, amb la resta de continguts curriculars educatius, del procés de convergència educativa amb la Unió Europea. És, per tant, una assignatura que també existeix en els altres sistemes educatius europeus amb diferents denominacions. No es tracta de l'alternativa a l'assignatura de Religió, que és una matèria opcional, sinó una assignatura que difon els valors socials i individuals que construiran persones no solament formades acadèmicament, també educades amb els principis morals i ètics que aconsegueixen que la societat i el món tinguen rostre humà.

La Conselleria d'Educació s'ha valgut de les seues competències plenes en matèria educativa per desfigurar els continguts i els objectius de l'assignatura fins a convertir-la en una caricatura, en lloc de enriquir-la i adaptar-la més al nostre context social, cultural i educatiu. En aquest sentit, la decisió del Govern Valencià d'impartir-la en anglés crea un obstacle infranquejable als alumnes de 2on de l'ESO per aprendre els continguts i obliga el professorat a renunciar, a causa dels escassos coneixements instrumentals d'anglés de l'alumnat, a la metodologia que ha d'acompanyar inequívocament Educació per a la Ciutadania: la pedagogia activa, el debat col·lectiu, l'expressió d'opinions personals, l'anàlisi de situacions socials reals, la redacció d'enunciats, la lectura comprensiva de documents, les habilitats socials i emocionals, etc.

Estem convençuts que l'anglés s'ha d'aprendre com a assignatura i s'ha d'impartir des dels nivells educatius més baixos i crear una progressió educativa garantida i continuada als nivells educatius superiors per mitjà de programes trilingües o plurilingües que aporten als centres educatius una suficient dotació de plantilla de personal, de recursos i de finançament. Una llengua instrumental que és un instrument inadequat per a transmetre qualsevol tipus de coneixement, com és el cas de l'anglés pels condicionants descrits abans, no és un bon instrument i per tant s'ha de rebutjar. Les dues llengües oficials del País, el valencià i el castellà, són els instruments idonis per a fer esta tasca, també per requeriment legal del nostre Estatut.

A més a més, l'arbitrarietat de la regulació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans ha estat la gota que ha fet vessar el got en deixar en evidència la desatenció que pateix l'ensenyament públic. L'escàs finançament pressupostari any rere any, les deficients infraestructures educatives representades pels barracons i els pocs recursos materials i humans que el mantenen a la vora de la inanició són les característiques més identificatives de la política educativa del Govern Valencià. Cal, per això, mobilitzar-se per reivindicar una educació de qualitat per als nostres fills i filles.

És per tots els motius i raonaments abans exposats que vos demanem que el dia 17 de desembre s'absteniu d'enviar els vostres fills i filles a l’institut com una mesura de pressió i en solidaritat amb el col·lectiu de professors i professores que eixe dia estarà exercint el seu dret a la vaga.

[RECORDEU QUE HI HA CONVOCADA UNA MANIFESTACIÓ UNITÀRIA QUE EIXIRÀ DE LA PLAÇA SANT AGUSTÍ, VALÈNCIA, A LES 11 DEL MATÍ]

El 17, vaga a l'ensenyament

Després de l'exitosa manifestació - vora 100.000 persones- del dia 29 de novembre a València, en la qual es demanava al conseller d'educació que obrira una porta per a la negociació i el consens a fi d'eixir del conflicte que enfronta la conselleria i les comunitats educatives arran de la desafortunada regulació de l'assignatura Educació per a la Ciutadania i el Drets Humans, el govern valencià ha reaccionat amb una fugida cap endavant més pròpia d'un cavall desbocat.

Això significa que el president Francisco Camps continua pensant que la majoria absoluta que gaudeix al parlament valencià és una espècie de patent de cors que pot disculpar qualsevol atropellament als ciutadans i ciutadanes valencians. També significa que pesa més el seu carnet del partit, que l'obliga a enrolar-se, disciplinàriament, en una guerra de guerrilles contra els governs centrals que no siguen del seu color polític, a instàncies de l'aparell de poder del PP instal·lat a Madrid, defensant interessos electoralistes que no representen el nostre País, encara que produïsca milers de perjudicats i perjudicades entre l'alumnat de 2on d'ESO i desperte l'animadversió de la majoria de pares, mares i professors.

Davant aquesta actitud tan antidemocràtica i despòtica, les comunitats educatives hem de respondre amb fermesa que qui no siga capaç de defensar, amb fets contundents i no amb paraules pomposes, l'ensenyament públic, ha de dimitir. Davant aquesta actitud desafiant i obsessiva, les comunitats educatives hem d'exigir que qui nega els recursos i el finançament necessaris per a l'educació dels nostres fills i filles ha de dimitir. Davant aquesta política educativa que navega a la deriva, les comunitats educatives hem d'exigir que qui governa amb criteris partidistes ha de dimitir.

Aquests són els motius que justifiquen la vaga convocada a l'ensenyament el proper dia 17 de desembre. Per mitjà d'aquesta vaga, cal demanar la dimissió del conseller d'educació i exigir una política educativa que declare prioritàries les accions polítiques reals tendents a millorar el sistema educatiu valencià, perquè tots i totes eixirem beneficiats en aquesta inversió de futur.

Senyor Font de Mora, presente la seua dimissió.

La ciutadania dóna una lliçó a Font de Mora

Dissabte de vesprada, als carrers de València, desenes de milers de manifestants van donar una lliçó de ciutadania que el Conseller d'Educació hauria de tindre en compte. Un riu de gent va ocupar, com una inundació festiva però també reinvindicativa, el centre del Cap i Casal, des la plaça de Sant Agustí fins a la plaça la Verge, passant pel carrer Colom, la Glorieta, carrer la Pau, plaça Saragossa i carrer del Micalet, per denunciar la prepotència de Font de Mora i la política educativa del govern valencià. Desafiant el fred, el vent i l'amenaça de pluja el participants en la manifestació - entre 80.000 i 100.000 persones, segons diferents fons- van dir prou a la precarietat en què subsisteix l'ensenyament públic, en una convocatòria que va comptar amb l'adhesió de més 100 entitats i organitzacions socials, culturals i polítiques del País Valencià. Es pot dir que estaven tots llevat del PP, que s'entossudia a mantindre aquesta guerra cega contra el govern d'Espanya, siguen quines siguen les conseqüències negatives per als milers de xiquets i xiquetes que omplin les aules dels centres educatius públics.

Sembla que les majories absolutes de què ha gaudit el govern del PP durant les últimes legislatures li ha inoculat un virus que li fa creure's inmune a les opinions adverses dels ciutadans valencians i pensa que pot actuar amb tota impunitat, girat d'esquena a les realitats del País.

Hui mateix, ens desdejunàvem amb la notícia que, lluny de recapacitar, el Conseller d'Educació havia anunciat que l'any que ve tres col·legis públics anaven a ensenyar en anglés, com si això tinguera alguna cosa a vore amb el fet d'impartir l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en la llengua de Shakespeare. Continua glorificant l'anglés i l'educació plurilingüe, quan ningú ha dit ni una sola paraula contra aquest tema i tots sabem que és simplement una cortina de fum. Ens limitarem a repetir que si tantes ganes té d'introduir l'ensenyament de l'anglés als centres hauria de començar per dotar els col·legis d'educació infantil i educació primària amb un professor d'anglés per a educació infantil i per dinamitzar els propis programes trilingües, que estan en via morta per manca de recursos, finançament i planificació. I amb aqueixes mateixes ganes, senyor Conseller, concedisca'ls el desig, ara que s'acosta el Nadal, a 75.000 alumnes valencians d'estudiar en valencià, com així ho demanen tots els anys.

Deixe's, per tant, de romanços, senyor Conseller, i assente's amb els representants de les comunitats educatives per consensuar una eixida al conflicte i si no és vosté capaç de maniobrar signe l'esborrany de dimissió que va escriure dissabte mentre s'empassava la saliva amarga en vore l'èxit de la convocatòria de manifestació i vaja-se'n a casa, perquè ha demostrat ser un mal polític o, almenys, un Conseller d'Educació amb molt poca traça.

Dissabte que ve, tots i totes a València

Dissabte, 29 de novembre, hi haurà una gran manifestació a València. Arrancarà a les 18 h. de la plaça de Sant Agustí. La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic ha convocat aquesta manifestació després d'un reguitzell d'actes a València, a les comarques i als centres educatius, al llarg i ample de la geografia valenciana, que han comptat amb una participació significativa de professors, pares i mares i alumnes. L'objectiu d'aquests actes era denunciar la situació d'abandonament institucional que pateix l'ensenyament públic. La gota que ha fet vessar el got ha estat com volia Conselleria que s'impartira l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. És a dir, en anglés, perquè siga molt dificil aprendre ètica social. La gent vinculada a l'educació ja s'ha cansat de ser el conillet d'Índies i un projectil amb pólvora política en mans de polítics desaprensius, més interessats a erosionar el govern d'Espanya que a governar amb coneixement el nostre País. Per això, totes les persones que desitgen que canvie la política educativa al nostre País, han de reivindicar-ho als carrers de València el proper dissabte dia 29 de novembre. L'educació és una qüestió massa important per deixar-la en mans de gestors polítics que tenen com a prioritat bàsica la privatització dels serveis públics. Per això li neguen a l'educació pública les mínimes infraestructures, el necessari finançament, els equipaments i les dotacions materials i humanes més elementals. L'educació pública, però, és una gran conquesta democràtica i per això cal defensar-la als carrers de València. Allí ens trobarem!.

La nova selectivitat

S'ha publicat al BOE, tot just el 24 de novembre, el decret que regularà la nova selectivitat per a l'accés a la Universitat. Aporta moltes novetats no sols pel que fa als models d'exàmens sinó també a les modalitats d'accés als estudis universitaris. És molt interessant la seua lectura.

Recapitulem

Des de l'últim escrit han passat dos mesos llargs. En aquests dos mesos, els successos al voltant de l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans no han parat de produir-se amb molta intensitat i amb una gran repercussió als mitjans de comunicació. 

S'han succeït a tot arreu els actes de protesta -a la ciutat de València i també a la comarca de la Ribera-, els manifestos d'adhesió en contra, els tancaments als centres educatius, la batussa incessant entre l'administració i els usuaris i treballadors de l'ensenyament públic. Aquests actes sempre han comptat amb la participació massiva i compromesa de gent que potser abans no solien eixir de casa però que ara ho han fet i ho faran perquè estan indignats per la manipulació política de què són víctimes per part dels govern valencià.

Una cosa ha quedat ben clara: que l'entestament del conseller d'educació i de la secretària autonòmica a impartir l'assignatura en anglés no obeeix a l'objectiu de millorar la qualitat de l'educació pública ni a intensificar la introducció de l'anglés a l'ensenyament -perquè això s'hauria d'haver notat fa anys amb l'aplicació responsable de la normativa vigent en matèria de plurilingüisme- sinó que obeeix a enrolar-se en una guerra oberta de matadegolla que han acordat dur endavant les autonomies governades pel PP i la conferència episcopal espanyola contra el govern de Madrid, el govern d'Espanya. Nosaltres, els pares i mares, el professorat i els alumnes, som solament els danys col·laterals,  les víctimes -com es diria a Orient Mitjà- del "foc amic".

No repetirem els arguments que s'han plantejat sovint per justificar la nostra negativa a acceptar el desgavell d'utilitzar l'anglés com a llengua vehicular per a l'ensenyament de l'educació per a la ciutadania, però sí que desitgem aclarir i debatre algunes afirmacions que ha fet el conseller d'educació i la secretària autonòmica perquè més que explicar adulteren les premises de la problemàtica.

"Es neguen que l'anglés s'utilitze més a l'ensenyament".

Mire, senyor conseller i senyora secretària autonòmica, no ens neguem a una major presència de l'anglés a l'ensenyament, el que fem és oposar-nos que siga utilitzat com a llengua vehicular d'altres assignatures, com ho és el valencià i el castellà -les dues llengües oficials-, perquè això afegeix una dificultat infranquejable als alumnes de 2on. d'ESO que no tenen el suficient nivell de coneixements de l'anglés ni per a comprendre les explicacions del professor, ni per a comprendre els continguts del llibre de text, ni per a poder expressar-se, bé per escrit o bé oralment, en aquesta llengua, en una assignatura de debat i de reflexió que ha de fonamentar actituds i valors positius, tant individuals com col·lectius. I una llengua que en lloc de ser útil és inútil no pot ser instrumental. A més, si el que pretenen és que els alumnes aprenguen més anglés el que s'ha de fer és començar pels nivells educatius més baixos. Per què no hi ha professors d'anglés a educació infantil?. Per què no n'hi ha suficients a educació primària?. Per què estan boicotejant insistentment els seus propis programes d'educació plurilingüe?. Per què els recursos humans i materials són tan insuficients als centres educatius?. Per què...?. Massa per quès per a uns gestors públics que tenen el cap en un altre lloc o no tenen la més mínima intenció de fer allò que diuen que van a fer.

"Volen guanyar en el carrer el que no han guanyat a les urnes"

Mire, senyor conseller i senyora secretària autonòmica, haver guanyat unes eleccions no significa que el poble valencià els haja lliurat un xec en blanc fins a les properes eleccions autonòmiques. Ens hem de quedar muts els ciutadans i ciutadanes d'aquest país mentre vostés fan i desfan, faena de matalafer?. No tenim dret a reaccionar, a protestar, a reivindicar, a fer públiques les nostres opinions i demandes quan creiem que el qui ens governa ho fa en contra nostra, en contra dels nostres interessos, en contra dels nostres fills i filles?. Davant d'un atropellament polític, cal una resposta política. Aquesta és l'essència de l'esperit democràtic i és el que nosaltres estem fent: queixar-nos, ben alt i ben fort. No volem ser víctimes de les seues males jugades polítiques. Obliden-se els dos que són afiliats del PP, assumesquen que són gestors públics i governen per a tots els valencians i valencianes. I, sobretot, escolten, mediten i arriben a consensos constructius amb les comunitats educatives en els àmbits de negociació i amb els seus representats legítims. 

"Els pares i sols els pares han de decidir quina educació volen per als seus fills"

Mire, senyor conseller i senyora secretària autonòmica, els pares i les mares ho tenim molt clar: desitgem que els nostres fills i filles aprenguen moltes coses però també desitgem que es construesquen com a persones, amb criteris propis, amb valors socials, morals i ètics, i, sobretot, desitgem que la generació dels nostres fills i les futures generacions deixen arrere per sempre aquella època fosca i traumàtica de la dictadura franquista que tant ens ha marcat, la societat del perquè sí, del vosté no sap amb qui està parlant i del poder absolut de les sotanes. Perquè preferim que els nostre fills i filles siguen persones crítiques i solidàries, en una societat més oberta, més diversa i més cohesionada que la que vivim. I per aconseguir això, senyor conseller i senyora secretària autonòmica, no ajuda gens que hagen vostés mutilat el decret d'educació per a la ciutadania i els drets humans ni, menys encara, que obliguen a impartir-la en anglés. 

Què ens preocupa a les associacions de mares i pares d'alumnes

Primer de tot, ens preocupa afrontar l'elevada despesa originada pel començament del curs acadèmic. Alguns mitjans calculen en quasi 800 euros el cost global per alumne a l'inici de curs. Sols la despesa corresponent als llibres de text ronda entre 150 i 350 euros. El bo llibre de la Conselleria d'Educació, que enguany beneficiarà de primer a quart curs d'educació primària, proporciona un respir lleu però no s'interroga sobre la funció dels llibres de text ni analitza les estratègies que fan servir les editorials per acurtar la vida dels exemplars venuts. De tots i totes és sabut que les editorials de llibres de text inclouen activitats escrites als llibres per traure'ls de la circulació al curs següent. Es veu que l'eslògan de les 3 erres (reciclar, reutilitzar i reduir) no s'ha d'aplicar en aquest àmbit social, no siga cas que certes butxaques perden milions d'euros. En altres països, el llibre de text és un recurs didàctic més, passa per més mans i té una vida més llarga. D'altra banda, el que cal fer és potenciar els recursos col·lectius, les noves tecnologies, les estratègies pedagògiques actives i els materials audiovisuals. Cosa que no serà mai possible si abans la despesa dels materials escolars individuals ens ha escurar les butxaques.

Una altra preocupació de les comunitats educatives són les xifres de fracàs escolar, que al País Valencià està situat en un 39,7 %. Què ha provocat aquest resultat tan desfavorable?. És la conseqüència d'una crisi aguda del sistema educatiu valencià?. És la prova clara de la seua manca de qualitat, d'una desencertada gestió de part de l'administració pública, de l'insuficient esforç pressupostari en matèria educativa o de l'escassa capacitat de resposta dels polítics que ens governen?. No ho sabem. El que sí sabem és que afecta, segons aquest informe, al 39,7 % de la població escolar i que aquesta circumstància condicionarà sensiblement la present i futura formació acadèmica dels afectats i afectades d'aqueix fracàs escolar, provocarà perjudicis col·laterals a la resta estudiants a les aules, produirà una desacceleració del rendiment escolar del centre, hi haurà una excessiva concentració de recursos per fer pal·liar la tendència i originarà l'existència d'unes determinades condicions de treball del professorat. L'alternativa és elaborar polítiques educatives de prevenció que facen minvar al màxim la tendència del fracàs escolar amb plans ben dissenyats, suficientment finançats, gestionats correctament i dotats amb els recursos necessaris.

Els alts i baixos de l'assignatura Educació per a la Ciutadania també ens preocupa, i molt. La tossuderia de Conselleria per fer la guitza al govern socialista de Madrid i dificultar al màxim el desplegament de la LOE, la llei d'educació, ha creat situacions esperpèntiques al sistema educatiu valencià. Tot i existint una sentència del Tribunal Suprem de Justícia dient que no s'hi podrà avaluar cap xiquet o xiqueta pel seu nivell de coneixement de l'anglés ni hi podrà haver dues opcions -una de presencial i l'altra de no presencial-, la Conselleria continua amb la seua intenció de convertir aquesta assignatura en una caricatura curricular. Podrà garantir la Generalitat Valenciana que aquelles famílies que opten per fer costat a la desobediència administrativa a una llei orgànica no patiran en el futur desemparament jurídic i que els seus fills i filles no tindran problemes en el seu expedient acadèmic?.

També no deixa de preocupar-nos la manca de continuïtat dels programes d'ensenyament en valencià quan l'alumnat d'aquest programes fa el trànsit a un centre d'educació secundària. Hi ha, en aquestes circumstàncies, una pèrdua de grups, els quals passen a tindre el castellà com a llengua vehicular al nou cicle de l'ensenyament. Constitueix un fenomen ben curiós quan s'està produint un augment sensible i constant de la demanda de programes d'ensenyament en valencià a tot arreu.

La presència de l'anglés a l'educació infantil també és una font de preocupacions per a les mares i pares d'alumnes, perquè publicar el programa d'educació plurilingüe sense determinar una plantilla extra de professors i professores per als centres educatius, ni dotar els centres de més recursos, ni dissenyar un programa de formació docent... és una temeritat. Aquest és només un exemple de les iniciatives del Govern Valencià en política educativa i del seu model de desplegament de la llei d'educació.

El manteniment dels edificis escolars és, com no podia ser d'una altra manera, una preocupació constant de les associacions de mares i pares d'alumnes. En quasi tots els casos, les necessàries reformes i les esperades construccions són processos extremadament llargs. El manteniment d'edificis escolar a l'educació infantil i educació primària és competència municipal. No estaria malament que els Ajuntaments revisaren el conveni de col·laboració amb la Conselleria d'Educació més aviat per definir millor les respectives competències i evitar així que els centres es deterioraren paulatinament per culpa d'aquesta ambigüitat. Tot i així, hauria d'haver en totes les poblacions una secció de personal de serveis especialitzada en el manteniment dels centres educatius públics.

I si mirem cap a Europa, ens adonarem de la tendència de dotar els centres educatius amb personal no-docent que du endavant tasques complementàries a l'activitat pedagògica desenvolupada a l'aula. Als centres d'educació infantil i primària no hi ha, per exemple, auxiliars administratius, tan necessaris per la gran complexitat administrativa. Ni tampoc hi ha personal sanitari, treballadors socials, educadors i mediadors culturals, a la resta de centres educatius. És un altre plantejament de plantilles adscrites als centres que milloraria el seu funcionament i augmentaria el seu nivell de qualitat educativa.

Cal també, des del punt de vista de les associacions de mares i pares d'alumnes, donar un suport més decidit a la conciliació de la vida familiar i laboral. La creació, consolidació i millorament dels serveis que garanteixen aquesta conciliació ha de ser un objectiu clau. Als últims cursos hem sigut testimonis de la retallada de beques de transport i de menjador. Així mateix, les AMPAs hem patit una retallada important d'ajudes que ens ha impedit entre d'altres coses fer una oferta d'activitats extraescolars, d'activitats escolars i de programes dirigits als pares i mares.

Per acabar, volem fer un bon estiró d'orelles a la Conselleria d'Educació, per la seua estratègia política de provocar el desencontre permanent amb les comunitats educatives. El Consell Escolar Valencià és inoperatiu per eixe motiu. El Consell és un òrgan consultiu que està desaprofitat i que podria fer una aportació significativa al sistema educatiu valencià. L'administració educativa hauria de posseir una major receptivitat en els àmbits de negociació i demostrar una major sensibilitat política davant les problemàtiques arrelades a les comunitats educatives.

Curs nou... vida nova?.

Encara no ens hem espolsat del tot l'arena de la platja de damunt ni, potser, s'ha diluït la sentor dels senders de la muntanya, quan ja tenim al davant, novament, l'inici de curs. Tot i que, per la nostra aficció a la premsa diària o a la ràdio del cotxe, hem seguit amb una certa desgana estiuenca ,tot cal dir-ho, les notícies relacionades amb educació, el nou curs es presenta amb una temperatura bastant elevada.

Lluny d'haver estat aquest període de vacances un bàlsam miraculós que convide l'administració educativa a reflexionar, a fer uns altres plantejaments per reconduir els desencontres amb les comunitats educatives i el propi Consell Escolar Valencià, el quasi insalvable distanciament amb els sindicats en les estratègies a seguir en política educativa... aquest lapsus temporal de vacances no ha servit per a una altra cosa que per fer més crua la ja crua realitat educativa.

25.000 xiquetes i xiquets valencians continuaran escolaritzats en aules prefabricades. O siga, en bacarrons. Aquest fet posa un interrogant ben gros a la suposada qualitat del sistema educatiu valencià. Qui en té la culpa?. Els xiquets i les xiquetes, no, per descomptat. La mala gestió política, potser?. La manca de finançament dels centres educatius públics?. Les inversions irresponsables en esdeveniments faraònics (circuit de la fórmula 1, per exemple)?.

Després de finalitzar el curs passat amb la més eloqüent demostració d'improvisació en matèria de regulació educativa (educació per a a ciutadania, programa èxit, currículum batxillerat, programes d'ensenyament en valencià, la concertació del batxillerat, l'anglés a l'educació infantil, etc), durant el mes d'agost la Conselleria ha publicat al DOCV 10 normatives diferents, entre les quals hi trobem el programa d'educació plurilingüe que ha estat publicat el 21 d'agost. La planificació brilla, com sempre, per la seua absència. Sense aquesta planificació, els centres educatius públics no disposen de prou marge de maniobra per organitzar-se.

A més, la nostra administració educativa viu instal·lada en la unilateralitat. Els grans temes educatius no es consensuen, ni a les meses tècniques ni a les meses sectorials, com tampoc no es fa al Consell Escolar Valencià. No es busca ni la complicitat ni la convergència amb les comunitats educatives.

Fins i tot, l'administració ignora FAPA-València i té la supèrbia de posar en dubte la seua representativitat democràtica. Una vergonya.

Quant al programa d'educació plurilingüe publicat el 21 d'agost, no garanteix cap finançament i, per tant, confia, com tantes vegades, en el sobreesforç voluntari dels centres educatius públics. Ja diu la dita valenciana: "amb diners, torrons". Tampoc no garanteix cap continuïtat a educació primària ni s'assegura que el professorat tinga una bona oferta de formació perquè l'assignatura s'impartesca amb un òptim nivell de qualitat. Ni enumera recursos didàctics... Ni s'ha fet una experimentació prèvia... Sospitem que sols es tracta d'un altre titular de premsa de vida exígua, una altra cortina de fum.

I ara, una convocatòria. FAPA-València ha convocat una assemblea informativa a l'IES Lluís Vives de València, el centre que hi ha davant de l'estació del Nord, el dia 11 de setembre, a les 6 de la vesprada, sobre l'assignatura Educació per a la Ciutadania.

Una tempesta de justa desobediència

L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i el Drets Humans va a dur molta cua aquest estiu. El curs vinent promet ser un curs calent en el qual les comunitats educatives faran un torcebraç a la Conselleria per reivindicar un augment de qualitat educativa al sistema educatiu valencià.

Ja és prou complicat garantir un nivell òptim de qualitat educativa als centres educatius perquè l'administració educativa prenga, a més, decisions polítiques unilaterals, inoperatives i manipuladores. L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania n'és un bon exemple, però n'hi ha altres perles que no podem oblidar: la concertació del batxillerat, el pla èxit, el desplegament de la LOE, les infraestructures escolars, l'ensenyament del valencià i en valencià, etc.

La Conselleria continua encabotada a dur endavant una guerra particular contra el Govern de Madrid i això estan pagant-ho molt car totes les comunitats educatives dels centres públics d'ensenyament.

L'educació, almenys als països de llarga tradició democràtica, és una qüestió on des de diversos àmbits es produeix una profunda implicació social i, com a conseqüència, hi ha un considerable esforç de convergència i empatia.

Al nostre país, no. Al nostre país s'abandona la pràctica del consens al Consell Escolar Valencià, a les meses tècniques i de negociació s'imposa als sindicats i a les federacions de mares i pares d'alumnes el pensament únic, legislativament es fan servir costums més propis de dictadures bananeres i l'opacitat de les males maneres és habitual entre els caps políticament pensants de l'administració.

Si es continua per eixe camí, es corre el risc de provocar una fractura entre l'administració i la societat civil. Serà un camí abrupte i sense retorn, almenys a curt termini. Cal, per tant, recuperar la cultura del consens, de la proximitat i de la complicitat. Si no, la barbàrie més primitiva serà la característica principal de la política educativa del nostre país.

El Govern Valencià està disposat a assumir la responsabilitat política de produir tal devastació?. A hores d'ara, Paco Camps encara no ha obert la boca.

El crit d'alarma d'educadors i fisioterapeutes

Els educadors d'educació infantil i d'educació especial i els fisioterapeutes d'educació especial duen a cap un treball importantíssim als centres educatius, tant ordinaris com especials. Aquest article sobre quin és el treball que desenvolupen toca el punt feble d'aquesta problemàtica i denuncia la manca de regulació normativa així com l'escàs dinamisme amb què es creen i es gestiones aquestes places, moltes a temps incomplet.

Adéu, mestre de mestres.

Divendres passat hi va haver el soterrament de Gonzalo Anaya. Prèviament, a la Universitat Literària de València, es va procedir a l'acte que ret homenatge a les persones insignes que després de la seua mort deixen darrere seu una fonda empremta, a la qual deu molt l'actual escola pública. L'acte consisteix a fer tres voltes al claustre de la Universitat a muscles de professors i professores. Gonzalo Anaya ho va fer tapat amb la bandera tricolor, la republicana, i en presència de membres representatius de partits polítics, organitzacions sindicals, moviments socials i culturals, etc.

Durant els 94 anys de la seua vida va ser mestre de mestres. Centenars de mestres passaren per la seua aula i Gonzalo els va infondre aqueix sentit crític tan seu i l'estima a l'ensenyament públic, amb aquella fam d'aprendre i de descobrir que hi havia aquells dies.

Ni un sol representant del PP va estar present, ni a títol personal. La Generalitat i l'Ajuntament de València van acomiadar Gonzalo Anaya amb una indiferencia menyspreadora que pretenia crear el buit al voltant de la seua herència, una herència generosa de la qual ens hem beneficiat tots i totes.

La Confederació 'Gonzalo Anaya', que agrupa les tres Federacions d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Alacant, Castelló i València, va incorporar el seu nom a una organització que aspira a defensar el model d'ensenyament públic. Per això, no hi havia un nom més apropiat per a un projecte col·lectiu d'aquesta envergadura.

La Conselleria d'Educació s'instal·la en la trinxera

La Conselleria d'Educació acaba de publicar al DOCV, amb data 11/06/08, l'ordre de 10 de juny 'per la qual s'estableixen formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria Educació per a la ciutadania i els drets humans en educació secundària obligatòria'.

Ja hem tingut ocasió de comentar en aquest blog les circumstàncies polítiques que adoben la polèmica de l'assignatura Educació per a la ciutadania i els drets humans. Madrid i València són de diferent color polític i la rivalitat en les urnes s'ha transformat al País Valencià en una guerra de guerrilles per aconseguir que el desplegament de la LOE, la llei estatal d'educació, tinga una atmosfera irrespirable. En aquest sentit, cal tindre en compte que les lleis orgàniques que es legislen a Madrid, amb la implicació de departaments centrals i autonòmics i la posterior ratificació del parlament espanyol, són d'obligat compliment als territoris autònoms i representen un marc legal que cal desenvolupar amb generositat política, o bé adaptant-les a les coordenades territorials o bé enriquint-les en la seua aplicació.

La Conselleria d'Educació, però, s'ha instal·lat en la trinxera, ha començat a fer-la més fonda. El que cal ressaltar és que, al cap i a la fi, els perjudicats d'aquestes males relacions políques són l'alumnat, els claustres de professors i professores i, sobretot, el model d'ensenyament públic. Cada nova idea estrambòtica en matèria de política educativa de la Conselleria deteriora la imatge dels centres educatius públics i desorienta els seus usuaris i usàries. Sembla que l'administració educativa no para de llançar pedres al seu propi teulat.

Però quines característes té aquesta ordre?. En primer lloc, l'ordre afirma que pretén satisfer 'les demandes d'una societat -la valenciana- que desitja avançar cap al plurilingüisme'. No serem nosaltres, les mares i pares d'alumnes, qui impedim que l'ensenyament avance en aquesta direcció, però, d'una banda, no creiem oportú que el millor camí cap a la societat plurilingüe siga desfigurar lleis orgàniques ni dur a terme un desplegament territorial a la baixa, poc ambiciós. D'altra banda, aquesta afirmació tan grandiloqüent és converteix en paper mullat quan la pròpia Conselleria i el propi Govern Valencià són incapaços de garantir a la demanda real dels programes d'ensenyament en valencià que podran estudiar en aquesta llengua oficial o de fer possible la continuïtat d'aquests programes més amunt de l'ESO. Si en teniu cap dubte, llegiu l'informe d'Escola Valenciana.

L'ordre arbitra que l'alumnat de segon curs d'ESO es podrà acollir a dues opcions d'impartiment de l'assignatura. L'opció A serà impartida, en anglés, per un professor o professora i l'opció B consistirà en l'elaboració d'un treball trimestral, sota la coordinació també de professors. Per a dur a terme això 'es constituiran grups distints en espais diferents', 'cada grup -de l'opció B- comptarà amb un professor que orientarà el treball' i les mares i pares tindran dret a veto quant als continguts i els temes a desenvolupar en el treballs trimestrals, els quals també estaran escrits en anglés. Se'n podran fer tants grups?. Hi haurà tants espais físics disponibles?. Disposaran de prou mans els instituts per a coordinar-ho tot?.

La inclusió d'aquest veto a la carta és, si més no, un element nou dins del sistema educatiu que pot significar l'apertura de la veda en altres àmbits curriculars i en relació amb determinades concepcions individuals o familiars conflictives que poden generar futures escaramusses contra els principis pedagògics del sistema educatiu i els principis constitucionals que els inspiren. N'és un precedent jurídic a tindre en compte.

D'altra banda, amb l'ús de l'anglés, es vulnera l'autonomia organitzativa dels centres educatius ja que l'anglés no està considerat llengua oficial en cap comunitat autònoma espanyola i per tant no se li reconeix la categoria de llengua vehicular per a l'aprenentatge educatiu. Però una raó de més pes per rebutjar l'anglés no radica en aquesta formalitat legal, sinó en l'evidència que l'alumnat no té prou coneixements d'anglés per tal d'aconseguir un rendiment òptim. És una mesura antipedagògica, per tant. L'anglés, en lloc de ser un vehicle dels continguts de l'assignatura constituirà un obstacle insalvable. Així mateix, el plantejament de dues opcions -una objecció de consciència camuflada- és una clara vulneració de la normativa vigent sobre avaluació de l'alumnat perquè planteja dos escenaris distints d'aprenentatge no complementaris que poden representar greuges comparatius entre els alumnes de les respectives opcions a causa del dret a veto i els condicionants exercits sobre el treball tutorial del professorat.

És també una ordre que fa una tisorada inclement al reial decret del ministeri per impedir que l'alumnat valencià conega, per exemple, les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa i les desigualtats socials, evita que s'aprofundisca en el coneixement dels principis de la societat democràtica, etc, etc.

Una ordre que 's'ha tramitat de format unilateral per part de la Conselleria, sense analitzar-se ni debatre's, ni en el Consell Escolar Valencià', com ha declarat Gemma Piqué, presidenta de FAPA València, als mitjans de comunicació, és una regulació que obri una nova bretxa de discòrdia en la societat valenciana amb l'ànim de produir molt de fum i escassa claredat.

Enguany l'admissió d'alumnes pot ser un caos

La decisió de la Conselleria d'Educació, una vegada publicades les llistes definitives d'admesos i exclosos, d'adjudicar el romanent de places escolars als primers pares que arriben al centre educatiu on continuen existint vacants pot convertir la cerca de plaça escolar en una xarlotada o en una peregrinació estressant.

L'ordre d'admissió d'alumnes aplica criteris objectius (proximitat del domicili familiar, germans o germanes en el centre, renda familiar, etc) amb la intenció que les regles siguen les mateixes per a tots. Aquesta formalitat s'ha perdut, almenys per a la disponibilitat última de places escolars, i ara l'administració educativa opta per estimular la rapidesa de reflexos. Sobre el terreny, els pares i les mares, i a tot estirar, els familiars que se sumen a aquesta cursa, hauran de desplegar tot el seu art i la seua traça per destinar-la a la caça d'una plaça escolar.

La gestió administrativa en alguns centres educatius serà un infern els últims quatre dies del mes Juny, el qual finalitza amb un cap de setmana enmig i un dia lectiu que és dissabte. Sobretot als centres educatius públics d'educació infantil i primària, que no disposen de personal administratiu.

La Conselleria està jugant amb el pànic i la desesperació dels pares que veuen que s'acosta l'estiu i no han aconseguit una plaça escolar per als seus fills. Què s'ha fet de la Comissió d'Escolarització?. Quin paper hi jugarà?. Les Comissions d'Escolarització no poden abstindre's quan el que està en joc no és solament la coherència i efectivitat d'un procediment administratiu sinó que hi haurà situacions d'escolarització i circumstàncies familiars que seran factibles d'acabar definides com greuges comparatius o, simplement, dures injustícies, sense més pal·liatius.

Aquests senyors i senyores també s'haurien de plantejar la possibilitat que a algun centre educatiu determinat es concentre excessivament alumnat d'un perfil específic d'escolarització. Les Comissions d'Escolarització intervindran distribuint la demanda perquè les condicions d'escolarització no es deterioren paulativament en aquests centres educatius?.

La política educativa va de mal en pitjor

La política educativa del Govern Valencià no para de donar-nos sorpreses, però sorpreses desagradables. El desplegament de la LOE, la llei orgànica educativa, no s'està fent com era d'esperar al País Valencià. El Govern Valencià (PP) insisteix a mantindre una guerra oberta contra el Govern Central (PSOE) i aquesta prova de força ha provocat l'atrinxerament dels contrincants. Els perjudicats, però, per aquestes males relacions polítiques són l'alumnat dels centres educatius públics, els claustres de professors i professores, les seues respectives comunitats educatives i el model d'ensenyament públic. En el llenguatge bèl·lic, som les víctimes col·laterals.

Les últimes decisions en matèria de política educativa del Govern Valencià han estat la gota que ha fet vessar el got. La regulació de l'assignatura "Educació per a la ciutadania", que la Conselleria d'Educació s'encabota a impartir-la en anglés, la seua desgana demostrada per negociar temes claus per a la correcta gestió i el bon funcionament dels centres educatius públics (la demora sistemàtica del cobriment de les baixes laborals, la manca d'inversions en els Serveis Psicopedagògics Escolars, la dotació insuficient de personal administratiu i d'educadors d'educació especial, etc) i la situació general de l'ensenyament públic, el qual sembla instal·lat en una espiral deficitària crònica (barracons, escasses inversions, plantilles docents minses i inestables...), han provocat que s'haja plantejat mobilitzacions al mes de juny per denunciar que la política educativa del Govern Valencià va de mal en pitjor.

Les mobilitzacions, programades unitàriament amb els sindicats, són aquestes:

3 de juny, 11 h. Concentració a València davant la Consellria d'Educació.
4 de juny. Penjada als centres educatius de cartells i pancartes amb l'eslògan "No a la política educativa del Govern Valencià".
10 de juny, 19 h. Manifestació unitària pels carrers d'Alacant, Castelló i València.

Aquestes mobilitzacions són una bona oportunitat d'exigir al Govern Valencià que rectifique la política educativa de la Conselleria d'Educació, la qual ha estat caracteritzada per les cortines de fum que han volgut camuflar la seua deficient gestió en matèria educativa.

L'uniforme escolar com a panacea

Hui ens hem desdejunat amb la notícia de la incorporació de l'uniforme escolar com a prenda obligatòria en 11 centres educatius públics. Aquesta decisió, almenys curiosa en l'època en què estem, ha passat pels respectius consells escolars de centre i s'ha aprovat emparant-se en el decret de drets i deures. A més, la mesura és objecte de subvenció de part de la Conselleria d'Educació. Per a unes altres coses no, però per a uniformes que no falte la pasta.

Aquesta notícia és curiosa perquè fins i tot els centres educatius estrictament privats hi han hagut de retirar l'obligatorietat de l'ús de l'uniforme per pressions del seu propi alumnat i pares. Pot ser que el factor que més pressió haja generat en aquesta qüestió haja estat la impossibilitat de vestir roba i complements de marca si s'havia de dur l'uniforme reglat per obligació. Sembla mentida, però la pressió de la moda ha combatut amb més efectivitat l'existència dels uniformes en aquells àmbits d'educació privada que el consideraven un senyal identificatiu de la seua oferta.

Els representants de l'administració educativa argumenten que aquesta mesura ajudarà a augmentar el prestigi dels centres, millorarà el rendiment escolar dels alumnes i recuperarà la dignitat del professorat. O siga, una panacea. Les Associacions de Pares i Mares creiem que el prestigi dels centres augmenta quan es millora la seua gestió i aquesta és directament proporcional als recursos disponibles (materials, humans i econòmics) i a la disponibilitat d'infraestructures òptimes.

Quant a la millora del rendiment escolar, la seua optimització també apunta en aquesta línia: menys ràtio d'alumnes per aules, més dotació de professorat, millora de la gestió de baixes laborals, diversificació de les plantilles de professorat, augment del finançament dels centres, existència de serveis i equipaments complementaris (menjadors i transport escolar, biblioteques, gimnasos...), etc.

La dignitat del treball del professorat no es deu vore molt condicionada per l'abundància dels uniformes pels corredors i les aules dels centres educatius públics. Ja deia un vell refrany que l'hàbit no feia el monjo. En fi, per a aqueix reviscolament de la dignitat laboral no hi ha millors interlocutors que els sindicats dels sector.

Reflexionant en veu alta sobre el pas que han fet aqueixa dotzena de centres educatius públics, no podem deixar d'alarmar-nos pel seu convenciment que aquesta mesura supèrflua siga un punt d'inflexió de la problemàtica de cada centre, siga quina vulga. La uniformitat visual de l'alumnat contemplat a una certa distància, s'ha considerat la panacea per als problemes que tenen. Això significa que no s'han plantejat altres alternatives per a solucionar-los. O si s'han plantejat, han fracassat totes. Realment estimulant.

Uns quants centenars de metres de tela seran el remei ideal per als problemes, molts ja crònics, que afecten el sistema d'ensenyament públic.

Una destitució que fa olor de vendetta

Fa cosa d'una setmana, ha saltat als mitjans de comunicació la notícia de la destitució del director del col·legi públic 'El Castell" d'Almoines. L'Administració que havia de prorrogar el mandat de l'equip directiu del col·legi per a l'any que ve i no ha fet, addueix faltes administratives per desautoritzar la continuïtat d'un equip directiu que ha destacat pel seu compromís per la normalització del valencià, pel grau de dinamització de la seua comunitat educativa i per la seua pertinença al moviment de renovació pedagògica.

Cal dir que el col·legi públic d'Almoines és pioner de l'ensenyament en valencià, allà pels anys 1978-79. És, a més, un centre educatiu públic premiat i la seua trajectòria no solament ha estat reconeguda per entitats socials, sindicals i polítiques, sinó pels pares i mares de moltes generacions d'alumnes i per la societat civil de la població, la qual també ha eixit beneficiària de les activitats promogudes des de fa quasi 30 anys per aquest centre educatiu públic tan compromés amb el nostre País.

Per entendre una mica quina és la problemàtica que s'ha produït arran aquesta desautorització de pròrroga de l'equip directiu d' "El Castell" d'Almoines s'ha de saber que el procediment pel qual es trien aquests equips per un període de 4 anys, prorrogables a 4 més, té les seues llacunes. Per al primer període, els aspirants han de presentar un projecte educatiu el qual serà avaluat per una comissió constituïda per pares i mares, professorat i representats de l'administració. D'altra banda, perquè hi haja pròrroga del mandat és sols l'administració qui valorarà el treball realitzat pels equips i qui autoritzarà o no la pròrroga. Aquesta regulació de la pròrroga vulnera flagrantment les més mínimes garanties democràtiques per a l'elecció d'equips directius, nega el dret a cada comunitat educativa a conéixer la continuació del projecte educatiu que s'aplicarà un altre període de 4 anys i a debatre'l i deixa les mans lliures a l'administració per a fer el que acaba de fer a Almoines.

Davant aquesta situació, i sabedors que tota la comunitat educativa dóna suport a l'equip directiu i al seu projecte educatiu, ara cal que l'administració educativa corregisca aquesta ficada de pota fruit del rancor polític més estentís.

La jornada escolar a la palestra

L'anunci de Conselleria de provar experimentalment la jornada contínua a centres educatius de Castelló aporta un gra d'arena més a la polèmica suscitada per aquest model de jornada. És curiós, però, allò que en realitat s'hauria de debatre no és l'axioma 'jornada contínua sí, jornada contínua no' sinó el contingut d'un nou decret de jornada escolar, ja que el que tenim, que data de 1998, hauria d'adequar-se a les actuals circumstàncies d'escolarització, a l'activitat educativa que es genera a les respectives comunitats educatives i edificis escolars arreu del País i a la normativa que regula la conciliació de la vida familiar i laboral, la qual, per cert, és molt més recent.

En l'actualitat, cal saber-ho, la Conselleria ha anat autoritzant modificacions de la jornada partida a centres públics d'ensenyament que han conformat un ventall ampli de tipus d'horari sense que aquestes modificacions significaren cap contrapartida de l'administració perquè es garantira la conciliació entre la realitat familiar i laboral i l'horari escolar alterat. Hi ha també un bon grapat d'instituts d'educació secundària que funcionen des de fa anys amb jornada contínua i la gent, tant pares com alumnes, hi està realment satisfeta. Sense contrapartides també.

Tots i totes sabeu quina és la postura de FAPA València: estem en desacord amb la jornada contínua perquè aquest perfil de jornada escolar posaria en perill la conciliació de la vida de la vida laboral i familiar amb l'horari escolar, a més del risc que suposa que s'hi produesquen pèrdues a llarg termini de serveis públics complentaris, fonalmentalment, el servei de menjador i el servei de transport escolar. Raons d'índole pedagògica també han ajudat a polaritzar el debat. Això indica que el que s'està debatent no és solament els models de jornada, sinó unes altres qüestions que interactuen i que garanteixen l'estat de salut del servei públic, l'índex òptim de qualitat educativa i la sostenibilitat de la conciliació.

Davant d'això, les associacions de mares i pares d'alumnes volem garanties i aqueixes garanties han de fer-se constar en el nou decret de jornada escolar i influir en uns altres decrets, resolucions i convocatòries que facen referència a les competències dels Ajuntaments i les Mancomunitats en matèria educativa -sobretot de finançament educatiu-, al finançament de les APAs i les seues Federacions, al creixement de les infraestructures educatives públiques per consolidar i millorar l'oferta (menjadors, transport, escoles matineres, escoles de nadal, falles, pasqua i estiu), una més eficaç estructuració i coordinació de l'oferta educativa, cultural i lúdica local, etc.

Si del que es tracta és de redactar un nou decret de jornada escolar, aquest haurà d'oferir plenes garanties perquè els models de jornada que s'incloguen (jornada partida, jornada contínua i d'altres més personalitzades) siguen viables a les comunitats educatives que els adopten perquè el vestit s'ha d'adaptar al cos i no a l'inrevés.

La negociació d'aquest nou decret ha de ser a tres bandes, administració, sindicats i federacions d'associacions de mares i mares, i una vegada servit el debat hem d'entrar-hi. Inhibir-nos a aqueix debat significaria arriscar-nos que la redacció del nou decret de jornada escolar es faça sense la nostra intervenció. Sense nosaltres, el decret significaria una simplicació de la casuística que existeix al voltant de qualsevol regulació de la gestió i funcionament dels centres educatius públics. Ja s'ha exposat abans la bateria de criteris que ha d'inspirar la negociació d'aquest nou decret.

Mentrestant els models de jornada debatuts estiguen damunt de la taula de negociació, ha de produir-se un corrent que faça circular la informació entre les APAs perquè les associacions puguen fer les seues aportacions des de la seua idiosincràcia o els seus condicionats. En aquest sentit, les associacions hem de tindre veu pròpia ja que del que es tracta és de fer compatible les condicions de treball dels treballadors de l'ensenyament, el model d'escolarització i, com s'ha repetit diverses vegades, la conciliació de la vida familiar i laboral. De fet, ja hi ha hagut en tota la geografia valenciana, des de fa anys, peticions de consells escolars de centre i municipals que desitjaven adoptar la jornada contínua amb la posterior desautorització de part de l'administració educativa. Quines contrapartides hauria concedit l'administració educativa si s'haguera instaurat aquest tipus de jornada?. Ho ignorem, però la descripció i l'enumeració d'aquestes contrapartides haurien d'estar presents en l'articulat del nou decret de jornada escolar.

Així mateix, cal estar vigilants perquè el procediment per a elecció del model de jornada escolar, siga quina siga, siga un procés el més democràtic possible i on s'hi produesca també la major implicació possible de cada comunitat educativa. L'assumpció d'un model o altre de jornada no pot significar cap ruptura ni deixar al seu darrera una maror de recels. Per eixe motiu, el vertader eix del procediments han de ser els consells escolars i aquests han de treballar perquè la comunitat educativa en ple, sobretot les mares i els pares, puga veure l'opció dels models de jornada a la llum de les seues circumstàncies familiars i laborals.

En la resta d'autonomies, hi ha una gran diversitat de procediments per a escollir el tipus de jornada escolar. Llevat de tres autonomies, el País Basc, el País Valencià i Catalunya, a la resta de l'Estat Espanyol ja existeix una regulació de la jornada escolar. Si més no, les seues experiències, són un bon túnel de vent i un excel·lent referent per fer que la redacció del nou decret de jornada escolar siga modèlica. Aquesta circumstància facilita que puguem disposar de valoracions gens teòriques del funcionament, el grau de satisfacció i d'insatisfacció, els resultats educatius, els handicaps pedagògics, etc.

Per acabar, la desregularització normativa no és mai una bona alternativa si el que pretenem és millorar el funcionament d'un servei públic, adaptant-lo millor al seu entorn immediat i estructural i dotar-lo amb recursos suficients i amb una gestió que busque augmentar el grau de satisfacció i complicitat dels seus usuaris i usuàries.

El tira-i-arronsa d'educació per a la ciutadania

Un grup de directors d'11 centres d'educació secundària de la Marina han donat la veu d'alarma: per al pròxim curs acadèmic no hi ha res clar, ni programes educatius, ni horaris, ni l'educació per a la ciutadania. Aquesta última assignatura s'ha convertit en una vedette a les capçaleres de la premsa escrita. Hi ha opinions per a tots els gustos, però totes coincideixen que és una barbaritat impartir l'assignatura en anglés. Sembla que educació per a la ciutadania és un estira-i-arronsa polític del PP valencià contra el govern de Madrid. Es podria fer, però, un altre tipus d'oposició política sense posar en perill ni la coherència didàctica i pedagògica ni tampoc l'aprenentatge a les nostres aules. Tots els analistes critiquen la decisió d'impartir l'assignatura en anglés perquè els allumnes de segon d'ESO no tenen prou coneixements d'aqueixa llengua per a aprendre els continguts de l'assignatura. Mentre les editorials encara dubten a publicar els llibres de text d'educació per a la ciutadania en anglés, a l'executiu valencià li cau a sobre crítiques que denuncien l'escassa viabilitat del projecte. Mentrestant, el PP de Madrid pressiona Francisco Camps perquè canvie d'opinió i decidesca finalment impartir al País Valencià l'assignatura en castellà. Per què sols en castellà?. No parem d'emigrar d'una polèmica a una altra.

Nous horaris a educació secundària

Ahir, quinze de maig, el DOCV publicava l'Ordre de 29 d'abril de 2008 per la qual es regulen els horaris a educació secundària. Les novetats és que la nova regulació augmenta en una hora l'assignatura de Religió i comença a impartir-se la d'Educació per a la Ciutadania, però solament a segon curs i amb una càrrega horària d'una hora. Els/les alumnes de primer i segon d'ESO tindran dues hores de Religió setmanals, mentre que tercer i quart només en tindran una. Així mateix, s'afig una hora més de Matemàtiques a quart curs i fa acte de presència el Llatí en la llista de les assignatures optatives. D'altra banda, l'assignatura de Tecnologia, que perd les dues hores de càrrega horària amb què s'impartia a segon curs, com a conseqüència directa de la irrupció de l'Educació per a la Ciutadania.

El menjador i el transport escolar, una convocatòria de 'retalla i apega'

Ahir, 12 de maig, s'han publicat al DOCV les respectives resolucions de la convocatòria de beques de menjador i transport escolar per al proper curs 2008/09. En aquesta nova convocatòria s'han augmentat amb uns cèntims la quantia de les ajudes per als usuaris i usuàries d'aquests serveis públics. El que ens preocupa a les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes és que la Conselleria d'Educació continua sense oferir les garanties suficients perquè tant el servei de menjador com el de transport estiguen presents durant tot el curs acadèmic.

Ho diem perquè sembla que la nostra Conselleria siga incapaç de reconéixer que la pròrroga del servei de menjador i transport escolar forma part del servei complementari que s'ofereix els mesos en què hi ha als centres educatius jornada única, només de matí. Com tots i totes sabeu, tot i que la Conselleria autoritza la prestació d'aquests serveis durants els mesos de setembre i juny, no acompanya aquesta decisió amb un finançament als centres ni amb la concessió d'ajudes als comensals o usuaris del servei. Per tant, els centres educatius han de garantir, davant de la demanda existent, la viabilitat del servei i els usuaris i usuàries, que només un mes abans o després gaudeixen d'ajudes econòmiques, no les reben ni al setembre ni al juny. Què ha canviat, doncs?. No són els mateixos serveis?. No són els mateixos usuaris i usuàries?. No és el mateix centre educatiu?.

D'altra banda, l'administració educativa ni s'ha plantejat que durant aquests dos mesos de jornada única es poguera produir la circumstàcia d'haver un augment de la demanda d'aquest de servei perquè els pares i mares buscaren una millor conciliació de la seua vida familiar i laboral amb la jornada escolar. Aquesta manca d'interés de la Conselleria es ressalta en el fet que no tempteja aquesta aquesta possibilitat per mitjà d'algun qüestionari a omplir pels equips directius dels Centres. És una llàstima, però l'administració educativa gràcies a la inexistència d'aquesta iniciativa s'estalvia de reforçar les corresponents infraestructures dels serveis.

Per acabar, insistir en la vessant educativa de la prestació dels serveis complementaris de menjador i transport escolar per subratllar la manca d'iniciatives de la Conselleria per incentivar projectes educatius als Centres en aquesta línia de plantejament, com així ho fan altres Comunitats Autònomes.