dilluns, 16 de juny del 2008
El crit d'alarma d'educadors i fisioterapeutes
Els educadors d'educació infantil i d'educació especial i els fisioterapeutes d'educació especial duen a cap un treball importantíssim als centres educatius, tant ordinaris com especials. Aquest article sobre quin és el treball que desenvolupen toca el punt feble d'aquesta problemàtica i denuncia la manca de regulació normativa així com l'escàs dinamisme amb què es creen i es gestiones aquestes places, moltes a temps incomplet.
Adéu, mestre de mestres.
Divendres passat hi va haver el soterrament de Gonzalo Anaya. Prèviament, a la Universitat Literària de València, es va procedir a l'acte que ret homenatge a les persones insignes que després de la seua mort deixen darrere seu una fonda empremta, a la qual deu molt l'actual escola pública. L'acte consisteix a fer tres voltes al claustre de la Universitat a muscles de professors i professores. Gonzalo Anaya ho va fer tapat amb la bandera tricolor, la republicana, i en presència de membres representatius de partits polítics, organitzacions sindicals, moviments socials i culturals, etc.
Durant els 94 anys de la seua vida va ser mestre de mestres. Centenars de mestres passaren per la seua aula i Gonzalo els va infondre aqueix sentit crític tan seu i l'estima a l'ensenyament públic, amb aquella fam d'aprendre i de descobrir que hi havia aquells dies.
Ni un sol representant del PP va estar present, ni a títol personal. La Generalitat i l'Ajuntament de València van acomiadar Gonzalo Anaya amb una indiferencia menyspreadora que pretenia crear el buit al voltant de la seua herència, una herència generosa de la qual ens hem beneficiat tots i totes.
La Confederació 'Gonzalo Anaya', que agrupa les tres Federacions d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Alacant, Castelló i València, va incorporar el seu nom a una organització que aspira a defensar el model d'ensenyament públic. Per això, no hi havia un nom més apropiat per a un projecte col·lectiu d'aquesta envergadura.
Durant els 94 anys de la seua vida va ser mestre de mestres. Centenars de mestres passaren per la seua aula i Gonzalo els va infondre aqueix sentit crític tan seu i l'estima a l'ensenyament públic, amb aquella fam d'aprendre i de descobrir que hi havia aquells dies.
Ni un sol representant del PP va estar present, ni a títol personal. La Generalitat i l'Ajuntament de València van acomiadar Gonzalo Anaya amb una indiferencia menyspreadora que pretenia crear el buit al voltant de la seua herència, una herència generosa de la qual ens hem beneficiat tots i totes.
La Confederació 'Gonzalo Anaya', que agrupa les tres Federacions d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Alacant, Castelló i València, va incorporar el seu nom a una organització que aspira a defensar el model d'ensenyament públic. Per això, no hi havia un nom més apropiat per a un projecte col·lectiu d'aquesta envergadura.
dijous, 12 de juny del 2008
La Conselleria d'Educació s'instal·la en la trinxera
La Conselleria d'Educació acaba de publicar al DOCV, amb data 11/06/08, l'ordre de 10 de juny 'per la qual s'estableixen formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria Educació per a la ciutadania i els drets humans en educació secundària obligatòria'.
Ja hem tingut ocasió de comentar en aquest blog les circumstàncies polítiques que adoben la polèmica de l'assignatura Educació per a la ciutadania i els drets humans. Madrid i València són de diferent color polític i la rivalitat en les urnes s'ha transformat al País Valencià en una guerra de guerrilles per aconseguir que el desplegament de la LOE, la llei estatal d'educació, tinga una atmosfera irrespirable. En aquest sentit, cal tindre en compte que les lleis orgàniques que es legislen a Madrid, amb la implicació de departaments centrals i autonòmics i la posterior ratificació del parlament espanyol, són d'obligat compliment als territoris autònoms i representen un marc legal que cal desenvolupar amb generositat política, o bé adaptant-les a les coordenades territorials o bé enriquint-les en la seua aplicació.
La Conselleria d'Educació, però, s'ha instal·lat en la trinxera, ha començat a fer-la més fonda. El que cal ressaltar és que, al cap i a la fi, els perjudicats d'aquestes males relacions políques són l'alumnat, els claustres de professors i professores i, sobretot, el model d'ensenyament públic. Cada nova idea estrambòtica en matèria de política educativa de la Conselleria deteriora la imatge dels centres educatius públics i desorienta els seus usuaris i usàries. Sembla que l'administració educativa no para de llançar pedres al seu propi teulat.
Però quines característes té aquesta ordre?. En primer lloc, l'ordre afirma que pretén satisfer 'les demandes d'una societat -la valenciana- que desitja avançar cap al plurilingüisme'. No serem nosaltres, les mares i pares d'alumnes, qui impedim que l'ensenyament avance en aquesta direcció, però, d'una banda, no creiem oportú que el millor camí cap a la societat plurilingüe siga desfigurar lleis orgàniques ni dur a terme un desplegament territorial a la baixa, poc ambiciós. D'altra banda, aquesta afirmació tan grandiloqüent és converteix en paper mullat quan la pròpia Conselleria i el propi Govern Valencià són incapaços de garantir a la demanda real dels programes d'ensenyament en valencià que podran estudiar en aquesta llengua oficial o de fer possible la continuïtat d'aquests programes més amunt de l'ESO. Si en teniu cap dubte, llegiu l'informe d'Escola Valenciana.
L'ordre arbitra que l'alumnat de segon curs d'ESO es podrà acollir a dues opcions d'impartiment de l'assignatura. L'opció A serà impartida, en anglés, per un professor o professora i l'opció B consistirà en l'elaboració d'un treball trimestral, sota la coordinació també de professors. Per a dur a terme això 'es constituiran grups distints en espais diferents', 'cada grup -de l'opció B- comptarà amb un professor que orientarà el treball' i les mares i pares tindran dret a veto quant als continguts i els temes a desenvolupar en el treballs trimestrals, els quals també estaran escrits en anglés. Se'n podran fer tants grups?. Hi haurà tants espais físics disponibles?. Disposaran de prou mans els instituts per a coordinar-ho tot?.
La inclusió d'aquest veto a la carta és, si més no, un element nou dins del sistema educatiu que pot significar l'apertura de la veda en altres àmbits curriculars i en relació amb determinades concepcions individuals o familiars conflictives que poden generar futures escaramusses contra els principis pedagògics del sistema educatiu i els principis constitucionals que els inspiren. N'és un precedent jurídic a tindre en compte.
D'altra banda, amb l'ús de l'anglés, es vulnera l'autonomia organitzativa dels centres educatius ja que l'anglés no està considerat llengua oficial en cap comunitat autònoma espanyola i per tant no se li reconeix la categoria de llengua vehicular per a l'aprenentatge educatiu. Però una raó de més pes per rebutjar l'anglés no radica en aquesta formalitat legal, sinó en l'evidència que l'alumnat no té prou coneixements d'anglés per tal d'aconseguir un rendiment òptim. És una mesura antipedagògica, per tant. L'anglés, en lloc de ser un vehicle dels continguts de l'assignatura constituirà un obstacle insalvable. Així mateix, el plantejament de dues opcions -una objecció de consciència camuflada- és una clara vulneració de la normativa vigent sobre avaluació de l'alumnat perquè planteja dos escenaris distints d'aprenentatge no complementaris que poden representar greuges comparatius entre els alumnes de les respectives opcions a causa del dret a veto i els condicionants exercits sobre el treball tutorial del professorat.
És també una ordre que fa una tisorada inclement al reial decret del ministeri per impedir que l'alumnat valencià conega, per exemple, les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa i les desigualtats socials, evita que s'aprofundisca en el coneixement dels principis de la societat democràtica, etc, etc.
Una ordre que 's'ha tramitat de format unilateral per part de la Conselleria, sense analitzar-se ni debatre's, ni en el Consell Escolar Valencià', com ha declarat Gemma Piqué, presidenta de FAPA València, als mitjans de comunicació, és una regulació que obri una nova bretxa de discòrdia en la societat valenciana amb l'ànim de produir molt de fum i escassa claredat.
Ja hem tingut ocasió de comentar en aquest blog les circumstàncies polítiques que adoben la polèmica de l'assignatura Educació per a la ciutadania i els drets humans. Madrid i València són de diferent color polític i la rivalitat en les urnes s'ha transformat al País Valencià en una guerra de guerrilles per aconseguir que el desplegament de la LOE, la llei estatal d'educació, tinga una atmosfera irrespirable. En aquest sentit, cal tindre en compte que les lleis orgàniques que es legislen a Madrid, amb la implicació de departaments centrals i autonòmics i la posterior ratificació del parlament espanyol, són d'obligat compliment als territoris autònoms i representen un marc legal que cal desenvolupar amb generositat política, o bé adaptant-les a les coordenades territorials o bé enriquint-les en la seua aplicació.
La Conselleria d'Educació, però, s'ha instal·lat en la trinxera, ha començat a fer-la més fonda. El que cal ressaltar és que, al cap i a la fi, els perjudicats d'aquestes males relacions políques són l'alumnat, els claustres de professors i professores i, sobretot, el model d'ensenyament públic. Cada nova idea estrambòtica en matèria de política educativa de la Conselleria deteriora la imatge dels centres educatius públics i desorienta els seus usuaris i usàries. Sembla que l'administració educativa no para de llançar pedres al seu propi teulat.
Però quines característes té aquesta ordre?. En primer lloc, l'ordre afirma que pretén satisfer 'les demandes d'una societat -la valenciana- que desitja avançar cap al plurilingüisme'. No serem nosaltres, les mares i pares d'alumnes, qui impedim que l'ensenyament avance en aquesta direcció, però, d'una banda, no creiem oportú que el millor camí cap a la societat plurilingüe siga desfigurar lleis orgàniques ni dur a terme un desplegament territorial a la baixa, poc ambiciós. D'altra banda, aquesta afirmació tan grandiloqüent és converteix en paper mullat quan la pròpia Conselleria i el propi Govern Valencià són incapaços de garantir a la demanda real dels programes d'ensenyament en valencià que podran estudiar en aquesta llengua oficial o de fer possible la continuïtat d'aquests programes més amunt de l'ESO. Si en teniu cap dubte, llegiu l'informe d'Escola Valenciana.
L'ordre arbitra que l'alumnat de segon curs d'ESO es podrà acollir a dues opcions d'impartiment de l'assignatura. L'opció A serà impartida, en anglés, per un professor o professora i l'opció B consistirà en l'elaboració d'un treball trimestral, sota la coordinació també de professors. Per a dur a terme això 'es constituiran grups distints en espais diferents', 'cada grup -de l'opció B- comptarà amb un professor que orientarà el treball' i les mares i pares tindran dret a veto quant als continguts i els temes a desenvolupar en el treballs trimestrals, els quals també estaran escrits en anglés. Se'n podran fer tants grups?. Hi haurà tants espais físics disponibles?. Disposaran de prou mans els instituts per a coordinar-ho tot?.
La inclusió d'aquest veto a la carta és, si més no, un element nou dins del sistema educatiu que pot significar l'apertura de la veda en altres àmbits curriculars i en relació amb determinades concepcions individuals o familiars conflictives que poden generar futures escaramusses contra els principis pedagògics del sistema educatiu i els principis constitucionals que els inspiren. N'és un precedent jurídic a tindre en compte.
D'altra banda, amb l'ús de l'anglés, es vulnera l'autonomia organitzativa dels centres educatius ja que l'anglés no està considerat llengua oficial en cap comunitat autònoma espanyola i per tant no se li reconeix la categoria de llengua vehicular per a l'aprenentatge educatiu. Però una raó de més pes per rebutjar l'anglés no radica en aquesta formalitat legal, sinó en l'evidència que l'alumnat no té prou coneixements d'anglés per tal d'aconseguir un rendiment òptim. És una mesura antipedagògica, per tant. L'anglés, en lloc de ser un vehicle dels continguts de l'assignatura constituirà un obstacle insalvable. Així mateix, el plantejament de dues opcions -una objecció de consciència camuflada- és una clara vulneració de la normativa vigent sobre avaluació de l'alumnat perquè planteja dos escenaris distints d'aprenentatge no complementaris que poden representar greuges comparatius entre els alumnes de les respectives opcions a causa del dret a veto i els condicionants exercits sobre el treball tutorial del professorat.
És també una ordre que fa una tisorada inclement al reial decret del ministeri per impedir que l'alumnat valencià conega, per exemple, les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa i les desigualtats socials, evita que s'aprofundisca en el coneixement dels principis de la societat democràtica, etc, etc.
Una ordre que 's'ha tramitat de format unilateral per part de la Conselleria, sense analitzar-se ni debatre's, ni en el Consell Escolar Valencià', com ha declarat Gemma Piqué, presidenta de FAPA València, als mitjans de comunicació, és una regulació que obri una nova bretxa de discòrdia en la societat valenciana amb l'ànim de produir molt de fum i escassa claredat.
dimecres, 4 de juny del 2008
Enguany l'admissió d'alumnes pot ser un caos
La decisió de la Conselleria d'Educació, una vegada publicades les llistes definitives d'admesos i exclosos, d'adjudicar el romanent de places escolars als primers pares que arriben al centre educatiu on continuen existint vacants pot convertir la cerca de plaça escolar en una xarlotada o en una peregrinació estressant.
L'ordre d'admissió d'alumnes aplica criteris objectius (proximitat del domicili familiar, germans o germanes en el centre, renda familiar, etc) amb la intenció que les regles siguen les mateixes per a tots. Aquesta formalitat s'ha perdut, almenys per a la disponibilitat última de places escolars, i ara l'administració educativa opta per estimular la rapidesa de reflexos. Sobre el terreny, els pares i les mares, i a tot estirar, els familiars que se sumen a aquesta cursa, hauran de desplegar tot el seu art i la seua traça per destinar-la a la caça d'una plaça escolar.
La gestió administrativa en alguns centres educatius serà un infern els últims quatre dies del mes Juny, el qual finalitza amb un cap de setmana enmig i un dia lectiu que és dissabte. Sobretot als centres educatius públics d'educació infantil i primària, que no disposen de personal administratiu.
La Conselleria està jugant amb el pànic i la desesperació dels pares que veuen que s'acosta l'estiu i no han aconseguit una plaça escolar per als seus fills. Què s'ha fet de la Comissió d'Escolarització?. Quin paper hi jugarà?. Les Comissions d'Escolarització no poden abstindre's quan el que està en joc no és solament la coherència i efectivitat d'un procediment administratiu sinó que hi haurà situacions d'escolarització i circumstàncies familiars que seran factibles d'acabar definides com greuges comparatius o, simplement, dures injustícies, sense més pal·liatius.
Aquests senyors i senyores també s'haurien de plantejar la possibilitat que a algun centre educatiu determinat es concentre excessivament alumnat d'un perfil específic d'escolarització. Les Comissions d'Escolarització intervindran distribuint la demanda perquè les condicions d'escolarització no es deterioren paulativament en aquests centres educatius?.
L'ordre d'admissió d'alumnes aplica criteris objectius (proximitat del domicili familiar, germans o germanes en el centre, renda familiar, etc) amb la intenció que les regles siguen les mateixes per a tots. Aquesta formalitat s'ha perdut, almenys per a la disponibilitat última de places escolars, i ara l'administració educativa opta per estimular la rapidesa de reflexos. Sobre el terreny, els pares i les mares, i a tot estirar, els familiars que se sumen a aquesta cursa, hauran de desplegar tot el seu art i la seua traça per destinar-la a la caça d'una plaça escolar.
La gestió administrativa en alguns centres educatius serà un infern els últims quatre dies del mes Juny, el qual finalitza amb un cap de setmana enmig i un dia lectiu que és dissabte. Sobretot als centres educatius públics d'educació infantil i primària, que no disposen de personal administratiu.
La Conselleria està jugant amb el pànic i la desesperació dels pares que veuen que s'acosta l'estiu i no han aconseguit una plaça escolar per als seus fills. Què s'ha fet de la Comissió d'Escolarització?. Quin paper hi jugarà?. Les Comissions d'Escolarització no poden abstindre's quan el que està en joc no és solament la coherència i efectivitat d'un procediment administratiu sinó que hi haurà situacions d'escolarització i circumstàncies familiars que seran factibles d'acabar definides com greuges comparatius o, simplement, dures injustícies, sense més pal·liatius.
Aquests senyors i senyores també s'haurien de plantejar la possibilitat que a algun centre educatiu determinat es concentre excessivament alumnat d'un perfil específic d'escolarització. Les Comissions d'Escolarització intervindran distribuint la demanda perquè les condicions d'escolarització no es deterioren paulativament en aquests centres educatius?.
dilluns, 2 de juny del 2008
La política educativa va de mal en pitjor
La política educativa del Govern Valencià no para de donar-nos sorpreses, però sorpreses desagradables. El desplegament de la LOE, la llei orgànica educativa, no s'està fent com era d'esperar al País Valencià. El Govern Valencià (PP) insisteix a mantindre una guerra oberta contra el Govern Central (PSOE) i aquesta prova de força ha provocat l'atrinxerament dels contrincants. Els perjudicats, però, per aquestes males relacions polítiques són l'alumnat dels centres educatius públics, els claustres de professors i professores, les seues respectives comunitats educatives i el model d'ensenyament públic. En el llenguatge bèl·lic, som les víctimes col·laterals.
Les últimes decisions en matèria de política educativa del Govern Valencià han estat la gota que ha fet vessar el got. La regulació de l'assignatura "Educació per a la ciutadania", que la Conselleria d'Educació s'encabota a impartir-la en anglés, la seua desgana demostrada per negociar temes claus per a la correcta gestió i el bon funcionament dels centres educatius públics (la demora sistemàtica del cobriment de les baixes laborals, la manca d'inversions en els Serveis Psicopedagògics Escolars, la dotació insuficient de personal administratiu i d'educadors d'educació especial, etc) i la situació general de l'ensenyament públic, el qual sembla instal·lat en una espiral deficitària crònica (barracons, escasses inversions, plantilles docents minses i inestables...), han provocat que s'haja plantejat mobilitzacions al mes de juny per denunciar que la política educativa del Govern Valencià va de mal en pitjor.
Les mobilitzacions, programades unitàriament amb els sindicats, són aquestes:
3 de juny, 11 h. Concentració a València davant la Consellria d'Educació.
4 de juny. Penjada als centres educatius de cartells i pancartes amb l'eslògan "No a la política educativa del Govern Valencià".
10 de juny, 19 h. Manifestació unitària pels carrers d'Alacant, Castelló i València.
Aquestes mobilitzacions són una bona oportunitat d'exigir al Govern Valencià que rectifique la política educativa de la Conselleria d'Educació, la qual ha estat caracteritzada per les cortines de fum que han volgut camuflar la seua deficient gestió en matèria educativa.
Les últimes decisions en matèria de política educativa del Govern Valencià han estat la gota que ha fet vessar el got. La regulació de l'assignatura "Educació per a la ciutadania", que la Conselleria d'Educació s'encabota a impartir-la en anglés, la seua desgana demostrada per negociar temes claus per a la correcta gestió i el bon funcionament dels centres educatius públics (la demora sistemàtica del cobriment de les baixes laborals, la manca d'inversions en els Serveis Psicopedagògics Escolars, la dotació insuficient de personal administratiu i d'educadors d'educació especial, etc) i la situació general de l'ensenyament públic, el qual sembla instal·lat en una espiral deficitària crònica (barracons, escasses inversions, plantilles docents minses i inestables...), han provocat que s'haja plantejat mobilitzacions al mes de juny per denunciar que la política educativa del Govern Valencià va de mal en pitjor.
Les mobilitzacions, programades unitàriament amb els sindicats, són aquestes:
3 de juny, 11 h. Concentració a València davant la Consellria d'Educació.
4 de juny. Penjada als centres educatius de cartells i pancartes amb l'eslògan "No a la política educativa del Govern Valencià".
10 de juny, 19 h. Manifestació unitària pels carrers d'Alacant, Castelló i València.
Aquestes mobilitzacions són una bona oportunitat d'exigir al Govern Valencià que rectifique la política educativa de la Conselleria d'Educació, la qual ha estat caracteritzada per les cortines de fum que han volgut camuflar la seua deficient gestió en matèria educativa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
