Des de l'últim escrit han passat dos mesos llargs. En aquests dos mesos, els successos al voltant de l'assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans no han parat de produir-se amb molta intensitat i amb una gran repercussió als mitjans de comunicació.
S'han succeït a tot arreu els actes de protesta -a la ciutat de València i també a la comarca de la Ribera-, els manifestos d'adhesió en contra, els tancaments als centres educatius, la batussa incessant entre l'administració i els usuaris i treballadors de l'ensenyament públic. Aquests actes sempre han comptat amb la participació massiva i compromesa de gent que potser abans no solien eixir de casa però que ara ho han fet i ho faran perquè estan indignats per la manipulació política de què són víctimes per part dels govern valencià.
Una cosa ha quedat ben clara: que l'entestament del conseller d'educació i de la secretària autonòmica a impartir l'assignatura en anglés no obeeix a l'objectiu de millorar la qualitat de l'educació pública ni a intensificar la introducció de l'anglés a l'ensenyament -perquè això s'hauria d'haver notat fa anys amb l'aplicació responsable de la normativa vigent en matèria de plurilingüisme- sinó que obeeix a enrolar-se en una guerra oberta de matadegolla que han acordat dur endavant les autonomies governades pel PP i la conferència episcopal espanyola contra el govern de Madrid, el govern d'Espanya. Nosaltres, els pares i mares, el professorat i els alumnes, som solament els danys col·laterals, les víctimes -com es diria a Orient Mitjà- del "foc amic".
No repetirem els arguments que s'han plantejat sovint per justificar la nostra negativa a acceptar el desgavell d'utilitzar l'anglés com a llengua vehicular per a l'ensenyament de l'educació per a la ciutadania, però sí que desitgem aclarir i debatre algunes afirmacions que ha fet el conseller d'educació i la secretària autonòmica perquè més que explicar adulteren les premises de la problemàtica.
"Es neguen que l'anglés s'utilitze més a l'ensenyament".
Mire, senyor conseller i senyora secretària autonòmica, no ens neguem a una major presència de l'anglés a l'ensenyament, el que fem és oposar-nos que siga utilitzat com a llengua vehicular d'altres assignatures, com ho és el valencià i el castellà -les dues llengües oficials-, perquè això afegeix una dificultat infranquejable als alumnes de 2on. d'ESO que no tenen el suficient nivell de coneixements de l'anglés ni per a comprendre les explicacions del professor, ni per a comprendre els continguts del llibre de text, ni per a poder expressar-se, bé per escrit o bé oralment, en aquesta llengua, en una assignatura de debat i de reflexió que ha de fonamentar actituds i valors positius, tant individuals com col·lectius. I una llengua que en lloc de ser útil és inútil no pot ser instrumental. A més, si el que pretenen és que els alumnes aprenguen més anglés el que s'ha de fer és començar pels nivells educatius més baixos. Per què no hi ha professors d'anglés a educació infantil?. Per què no n'hi ha suficients a educació primària?. Per què estan boicotejant insistentment els seus propis programes d'educació plurilingüe?. Per què els recursos humans i materials són tan insuficients als centres educatius?. Per què...?. Massa per quès per a uns gestors públics que tenen el cap en un altre lloc o no tenen la més mínima intenció de fer allò que diuen que van a fer.
"Volen guanyar en el carrer el que no han guanyat a les urnes"
Mire, senyor conseller i senyora secretària autonòmica, haver guanyat unes eleccions no significa que el poble valencià els haja lliurat un xec en blanc fins a les properes eleccions autonòmiques. Ens hem de quedar muts els ciutadans i ciutadanes d'aquest país mentre vostés fan i desfan, faena de matalafer?. No tenim dret a reaccionar, a protestar, a reivindicar, a fer públiques les nostres opinions i demandes quan creiem que el qui ens governa ho fa en contra nostra, en contra dels nostres interessos, en contra dels nostres fills i filles?. Davant d'un atropellament polític, cal una resposta política. Aquesta és l'essència de l'esperit democràtic i és el que nosaltres estem fent: queixar-nos, ben alt i ben fort. No volem ser víctimes de les seues males jugades polítiques. Obliden-se els dos que són afiliats del PP, assumesquen que són gestors públics i governen per a tots els valencians i valencianes. I, sobretot, escolten, mediten i arriben a consensos constructius amb les comunitats educatives en els àmbits de negociació i amb els seus representats legítims.
"Els pares i sols els pares han de decidir quina educació volen per als seus fills"
Mire, senyor conseller i senyora secretària autonòmica, els pares i les mares ho tenim molt clar: desitgem que els nostres fills i filles aprenguen moltes coses però també desitgem que es construesquen com a persones, amb criteris propis, amb valors socials, morals i ètics, i, sobretot, desitgem que la generació dels nostres fills i les futures generacions deixen arrere per sempre aquella època fosca i traumàtica de la dictadura franquista que tant ens ha marcat, la societat del perquè sí, del vosté no sap amb qui està parlant i del poder absolut de les sotanes. Perquè preferim que els nostre fills i filles siguen persones crítiques i solidàries, en una societat més oberta, més diversa i més cohesionada que la que vivim. I per aconseguir això, senyor conseller i senyora secretària autonòmica, no ajuda gens que hagen vostés mutilat el decret d'educació per a la ciutadania i els drets humans ni, menys encara, que obliguen a impartir-la en anglés.
