Hui ens hem desdejunat amb la notícia de la incorporació de l'uniforme escolar com a prenda obligatòria en 11 centres educatius públics. Aquesta decisió, almenys curiosa en l'època en què estem, ha passat pels respectius consells escolars de centre i s'ha aprovat emparant-se en el decret de drets i deures. A més, la mesura és objecte de subvenció de part de la Conselleria d'Educació. Per a unes altres coses no, però per a uniformes que no falte la pasta.
Aquesta notícia és curiosa perquè fins i tot els centres educatius estrictament privats hi han hagut de retirar l'obligatorietat de l'ús de l'uniforme per pressions del seu propi alumnat i pares. Pot ser que el factor que més pressió haja generat en aquesta qüestió haja estat la impossibilitat de vestir roba i complements de marca si s'havia de dur l'uniforme reglat per obligació. Sembla mentida, però la pressió de la moda ha combatut amb més efectivitat l'existència dels uniformes en aquells àmbits d'educació privada que el consideraven un senyal identificatiu de la seua oferta.
Els representants de l'administració educativa argumenten que aquesta mesura ajudarà a augmentar el prestigi dels centres, millorarà el rendiment escolar dels alumnes i recuperarà la dignitat del professorat. O siga, una panacea. Les Associacions de Pares i Mares creiem que el prestigi dels centres augmenta quan es millora la seua gestió i aquesta és directament proporcional als recursos disponibles (materials, humans i econòmics) i a la disponibilitat d'infraestructures òptimes.
Quant a la millora del rendiment escolar, la seua optimització també apunta en aquesta línia: menys ràtio d'alumnes per aules, més dotació de professorat, millora de la gestió de baixes laborals, diversificació de les plantilles de professorat, augment del finançament dels centres, existència de serveis i equipaments complementaris (menjadors i transport escolar, biblioteques, gimnasos...), etc.
La dignitat del treball del professorat no es deu vore molt condicionada per l'abundància dels uniformes pels corredors i les aules dels centres educatius públics. Ja deia un vell refrany que l'hàbit no feia el monjo. En fi, per a aqueix reviscolament de la dignitat laboral no hi ha millors interlocutors que els sindicats dels sector.
Reflexionant en veu alta sobre el pas que han fet aqueixa dotzena de centres educatius públics, no podem deixar d'alarmar-nos pel seu convenciment que aquesta mesura supèrflua siga un punt d'inflexió de la problemàtica de cada centre, siga quina vulga. La uniformitat visual de l'alumnat contemplat a una certa distància, s'ha considerat la panacea per als problemes que tenen. Això significa que no s'han plantejat altres alternatives per a solucionar-los. O si s'han plantejat, han fracassat totes. Realment estimulant.
Uns quants centenars de metres de tela seran el remei ideal per als problemes, molts ja crònics, que afecten el sistema d'ensenyament públic.
divendres, 30 de maig del 2008
dijous, 29 de maig del 2008
Una destitució que fa olor de vendetta
Fa cosa d'una setmana, ha saltat als mitjans de comunicació la notícia de la destitució del director del col·legi públic 'El Castell" d'Almoines. L'Administració que havia de prorrogar el mandat de l'equip directiu del col·legi per a l'any que ve i no ha fet, addueix faltes administratives per desautoritzar la continuïtat d'un equip directiu que ha destacat pel seu compromís per la normalització del valencià, pel grau de dinamització de la seua comunitat educativa i per la seua pertinença al moviment de renovació pedagògica.
Cal dir que el col·legi públic d'Almoines és pioner de l'ensenyament en valencià, allà pels anys 1978-79. És, a més, un centre educatiu públic premiat i la seua trajectòria no solament ha estat reconeguda per entitats socials, sindicals i polítiques, sinó pels pares i mares de moltes generacions d'alumnes i per la societat civil de la població, la qual també ha eixit beneficiària de les activitats promogudes des de fa quasi 30 anys per aquest centre educatiu públic tan compromés amb el nostre País.
Per entendre una mica quina és la problemàtica que s'ha produït arran aquesta desautorització de pròrroga de l'equip directiu d' "El Castell" d'Almoines s'ha de saber que el procediment pel qual es trien aquests equips per un període de 4 anys, prorrogables a 4 més, té les seues llacunes. Per al primer període, els aspirants han de presentar un projecte educatiu el qual serà avaluat per una comissió constituïda per pares i mares, professorat i representats de l'administració. D'altra banda, perquè hi haja pròrroga del mandat és sols l'administració qui valorarà el treball realitzat pels equips i qui autoritzarà o no la pròrroga. Aquesta regulació de la pròrroga vulnera flagrantment les més mínimes garanties democràtiques per a l'elecció d'equips directius, nega el dret a cada comunitat educativa a conéixer la continuació del projecte educatiu que s'aplicarà un altre període de 4 anys i a debatre'l i deixa les mans lliures a l'administració per a fer el que acaba de fer a Almoines.
Davant aquesta situació, i sabedors que tota la comunitat educativa dóna suport a l'equip directiu i al seu projecte educatiu, ara cal que l'administració educativa corregisca aquesta ficada de pota fruit del rancor polític més estentís.
Cal dir que el col·legi públic d'Almoines és pioner de l'ensenyament en valencià, allà pels anys 1978-79. És, a més, un centre educatiu públic premiat i la seua trajectòria no solament ha estat reconeguda per entitats socials, sindicals i polítiques, sinó pels pares i mares de moltes generacions d'alumnes i per la societat civil de la població, la qual també ha eixit beneficiària de les activitats promogudes des de fa quasi 30 anys per aquest centre educatiu públic tan compromés amb el nostre País.
Per entendre una mica quina és la problemàtica que s'ha produït arran aquesta desautorització de pròrroga de l'equip directiu d' "El Castell" d'Almoines s'ha de saber que el procediment pel qual es trien aquests equips per un període de 4 anys, prorrogables a 4 més, té les seues llacunes. Per al primer període, els aspirants han de presentar un projecte educatiu el qual serà avaluat per una comissió constituïda per pares i mares, professorat i representats de l'administració. D'altra banda, perquè hi haja pròrroga del mandat és sols l'administració qui valorarà el treball realitzat pels equips i qui autoritzarà o no la pròrroga. Aquesta regulació de la pròrroga vulnera flagrantment les més mínimes garanties democràtiques per a l'elecció d'equips directius, nega el dret a cada comunitat educativa a conéixer la continuació del projecte educatiu que s'aplicarà un altre període de 4 anys i a debatre'l i deixa les mans lliures a l'administració per a fer el que acaba de fer a Almoines.
Davant aquesta situació, i sabedors que tota la comunitat educativa dóna suport a l'equip directiu i al seu projecte educatiu, ara cal que l'administració educativa corregisca aquesta ficada de pota fruit del rancor polític més estentís.
dijous, 22 de maig del 2008
La jornada escolar a la palestra
L'anunci de Conselleria de provar experimentalment la jornada contínua a centres educatius de Castelló aporta un gra d'arena més a la polèmica suscitada per aquest model de jornada. És curiós, però, allò que en realitat s'hauria de debatre no és l'axioma 'jornada contínua sí, jornada contínua no' sinó el contingut d'un nou decret de jornada escolar, ja que el que tenim, que data de 1998, hauria d'adequar-se a les actuals circumstàncies d'escolarització, a l'activitat educativa que es genera a les respectives comunitats educatives i edificis escolars arreu del País i a la normativa que regula la conciliació de la vida familiar i laboral, la qual, per cert, és molt més recent.
En l'actualitat, cal saber-ho, la Conselleria ha anat autoritzant modificacions de la jornada partida a centres públics d'ensenyament que han conformat un ventall ampli de tipus d'horari sense que aquestes modificacions significaren cap contrapartida de l'administració perquè es garantira la conciliació entre la realitat familiar i laboral i l'horari escolar alterat. Hi ha també un bon grapat d'instituts d'educació secundària que funcionen des de fa anys amb jornada contínua i la gent, tant pares com alumnes, hi està realment satisfeta. Sense contrapartides també.
Tots i totes sabeu quina és la postura de FAPA València: estem en desacord amb la jornada contínua perquè aquest perfil de jornada escolar posaria en perill la conciliació de la vida de la vida laboral i familiar amb l'horari escolar, a més del risc que suposa que s'hi produesquen pèrdues a llarg termini de serveis públics complentaris, fonalmentalment, el servei de menjador i el servei de transport escolar. Raons d'índole pedagògica també han ajudat a polaritzar el debat. Això indica que el que s'està debatent no és solament els models de jornada, sinó unes altres qüestions que interactuen i que garanteixen l'estat de salut del servei públic, l'índex òptim de qualitat educativa i la sostenibilitat de la conciliació.
Davant d'això, les associacions de mares i pares d'alumnes volem garanties i aqueixes garanties han de fer-se constar en el nou decret de jornada escolar i influir en uns altres decrets, resolucions i convocatòries que facen referència a les competències dels Ajuntaments i les Mancomunitats en matèria educativa -sobretot de finançament educatiu-, al finançament de les APAs i les seues Federacions, al creixement de les infraestructures educatives públiques per consolidar i millorar l'oferta (menjadors, transport, escoles matineres, escoles de nadal, falles, pasqua i estiu), una més eficaç estructuració i coordinació de l'oferta educativa, cultural i lúdica local, etc.
Si del que es tracta és de redactar un nou decret de jornada escolar, aquest haurà d'oferir plenes garanties perquè els models de jornada que s'incloguen (jornada partida, jornada contínua i d'altres més personalitzades) siguen viables a les comunitats educatives que els adopten perquè el vestit s'ha d'adaptar al cos i no a l'inrevés.
La negociació d'aquest nou decret ha de ser a tres bandes, administració, sindicats i federacions d'associacions de mares i mares, i una vegada servit el debat hem d'entrar-hi. Inhibir-nos a aqueix debat significaria arriscar-nos que la redacció del nou decret de jornada escolar es faça sense la nostra intervenció. Sense nosaltres, el decret significaria una simplicació de la casuística que existeix al voltant de qualsevol regulació de la gestió i funcionament dels centres educatius públics. Ja s'ha exposat abans la bateria de criteris que ha d'inspirar la negociació d'aquest nou decret.
Mentrestant els models de jornada debatuts estiguen damunt de la taula de negociació, ha de produir-se un corrent que faça circular la informació entre les APAs perquè les associacions puguen fer les seues aportacions des de la seua idiosincràcia o els seus condicionats. En aquest sentit, les associacions hem de tindre veu pròpia ja que del que es tracta és de fer compatible les condicions de treball dels treballadors de l'ensenyament, el model d'escolarització i, com s'ha repetit diverses vegades, la conciliació de la vida familiar i laboral. De fet, ja hi ha hagut en tota la geografia valenciana, des de fa anys, peticions de consells escolars de centre i municipals que desitjaven adoptar la jornada contínua amb la posterior desautorització de part de l'administració educativa. Quines contrapartides hauria concedit l'administració educativa si s'haguera instaurat aquest tipus de jornada?. Ho ignorem, però la descripció i l'enumeració d'aquestes contrapartides haurien d'estar presents en l'articulat del nou decret de jornada escolar.
Així mateix, cal estar vigilants perquè el procediment per a elecció del model de jornada escolar, siga quina siga, siga un procés el més democràtic possible i on s'hi produesca també la major implicació possible de cada comunitat educativa. L'assumpció d'un model o altre de jornada no pot significar cap ruptura ni deixar al seu darrera una maror de recels. Per eixe motiu, el vertader eix del procediments han de ser els consells escolars i aquests han de treballar perquè la comunitat educativa en ple, sobretot les mares i els pares, puga veure l'opció dels models de jornada a la llum de les seues circumstàncies familiars i laborals.
En la resta d'autonomies, hi ha una gran diversitat de procediments per a escollir el tipus de jornada escolar. Llevat de tres autonomies, el País Basc, el País Valencià i Catalunya, a la resta de l'Estat Espanyol ja existeix una regulació de la jornada escolar. Si més no, les seues experiències, són un bon túnel de vent i un excel·lent referent per fer que la redacció del nou decret de jornada escolar siga modèlica. Aquesta circumstància facilita que puguem disposar de valoracions gens teòriques del funcionament, el grau de satisfacció i d'insatisfacció, els resultats educatius, els handicaps pedagògics, etc.
Per acabar, la desregularització normativa no és mai una bona alternativa si el que pretenem és millorar el funcionament d'un servei públic, adaptant-lo millor al seu entorn immediat i estructural i dotar-lo amb recursos suficients i amb una gestió que busque augmentar el grau de satisfacció i complicitat dels seus usuaris i usuàries.
En l'actualitat, cal saber-ho, la Conselleria ha anat autoritzant modificacions de la jornada partida a centres públics d'ensenyament que han conformat un ventall ampli de tipus d'horari sense que aquestes modificacions significaren cap contrapartida de l'administració perquè es garantira la conciliació entre la realitat familiar i laboral i l'horari escolar alterat. Hi ha també un bon grapat d'instituts d'educació secundària que funcionen des de fa anys amb jornada contínua i la gent, tant pares com alumnes, hi està realment satisfeta. Sense contrapartides també.
Tots i totes sabeu quina és la postura de FAPA València: estem en desacord amb la jornada contínua perquè aquest perfil de jornada escolar posaria en perill la conciliació de la vida de la vida laboral i familiar amb l'horari escolar, a més del risc que suposa que s'hi produesquen pèrdues a llarg termini de serveis públics complentaris, fonalmentalment, el servei de menjador i el servei de transport escolar. Raons d'índole pedagògica també han ajudat a polaritzar el debat. Això indica que el que s'està debatent no és solament els models de jornada, sinó unes altres qüestions que interactuen i que garanteixen l'estat de salut del servei públic, l'índex òptim de qualitat educativa i la sostenibilitat de la conciliació.
Davant d'això, les associacions de mares i pares d'alumnes volem garanties i aqueixes garanties han de fer-se constar en el nou decret de jornada escolar i influir en uns altres decrets, resolucions i convocatòries que facen referència a les competències dels Ajuntaments i les Mancomunitats en matèria educativa -sobretot de finançament educatiu-, al finançament de les APAs i les seues Federacions, al creixement de les infraestructures educatives públiques per consolidar i millorar l'oferta (menjadors, transport, escoles matineres, escoles de nadal, falles, pasqua i estiu), una més eficaç estructuració i coordinació de l'oferta educativa, cultural i lúdica local, etc.
Si del que es tracta és de redactar un nou decret de jornada escolar, aquest haurà d'oferir plenes garanties perquè els models de jornada que s'incloguen (jornada partida, jornada contínua i d'altres més personalitzades) siguen viables a les comunitats educatives que els adopten perquè el vestit s'ha d'adaptar al cos i no a l'inrevés.
La negociació d'aquest nou decret ha de ser a tres bandes, administració, sindicats i federacions d'associacions de mares i mares, i una vegada servit el debat hem d'entrar-hi. Inhibir-nos a aqueix debat significaria arriscar-nos que la redacció del nou decret de jornada escolar es faça sense la nostra intervenció. Sense nosaltres, el decret significaria una simplicació de la casuística que existeix al voltant de qualsevol regulació de la gestió i funcionament dels centres educatius públics. Ja s'ha exposat abans la bateria de criteris que ha d'inspirar la negociació d'aquest nou decret.
Mentrestant els models de jornada debatuts estiguen damunt de la taula de negociació, ha de produir-se un corrent que faça circular la informació entre les APAs perquè les associacions puguen fer les seues aportacions des de la seua idiosincràcia o els seus condicionats. En aquest sentit, les associacions hem de tindre veu pròpia ja que del que es tracta és de fer compatible les condicions de treball dels treballadors de l'ensenyament, el model d'escolarització i, com s'ha repetit diverses vegades, la conciliació de la vida familiar i laboral. De fet, ja hi ha hagut en tota la geografia valenciana, des de fa anys, peticions de consells escolars de centre i municipals que desitjaven adoptar la jornada contínua amb la posterior desautorització de part de l'administració educativa. Quines contrapartides hauria concedit l'administració educativa si s'haguera instaurat aquest tipus de jornada?. Ho ignorem, però la descripció i l'enumeració d'aquestes contrapartides haurien d'estar presents en l'articulat del nou decret de jornada escolar.
Així mateix, cal estar vigilants perquè el procediment per a elecció del model de jornada escolar, siga quina siga, siga un procés el més democràtic possible i on s'hi produesca també la major implicació possible de cada comunitat educativa. L'assumpció d'un model o altre de jornada no pot significar cap ruptura ni deixar al seu darrera una maror de recels. Per eixe motiu, el vertader eix del procediments han de ser els consells escolars i aquests han de treballar perquè la comunitat educativa en ple, sobretot les mares i els pares, puga veure l'opció dels models de jornada a la llum de les seues circumstàncies familiars i laborals.
En la resta d'autonomies, hi ha una gran diversitat de procediments per a escollir el tipus de jornada escolar. Llevat de tres autonomies, el País Basc, el País Valencià i Catalunya, a la resta de l'Estat Espanyol ja existeix una regulació de la jornada escolar. Si més no, les seues experiències, són un bon túnel de vent i un excel·lent referent per fer que la redacció del nou decret de jornada escolar siga modèlica. Aquesta circumstància facilita que puguem disposar de valoracions gens teòriques del funcionament, el grau de satisfacció i d'insatisfacció, els resultats educatius, els handicaps pedagògics, etc.
Per acabar, la desregularització normativa no és mai una bona alternativa si el que pretenem és millorar el funcionament d'un servei públic, adaptant-lo millor al seu entorn immediat i estructural i dotar-lo amb recursos suficients i amb una gestió que busque augmentar el grau de satisfacció i complicitat dels seus usuaris i usuàries.
dilluns, 19 de maig del 2008
El tira-i-arronsa d'educació per a la ciutadania
Un grup de directors d'11 centres d'educació secundària de la Marina han donat la veu d'alarma: per al pròxim curs acadèmic no hi ha res clar, ni programes educatius, ni horaris, ni l'educació per a la ciutadania. Aquesta última assignatura s'ha convertit en una vedette a les capçaleres de la premsa escrita. Hi ha opinions per a tots els gustos, però totes coincideixen que és una barbaritat impartir l'assignatura en anglés. Sembla que educació per a la ciutadania és un estira-i-arronsa polític del PP valencià contra el govern de Madrid. Es podria fer, però, un altre tipus d'oposició política sense posar en perill ni la coherència didàctica i pedagògica ni tampoc l'aprenentatge a les nostres aules. Tots els analistes critiquen la decisió d'impartir l'assignatura en anglés perquè els allumnes de segon d'ESO no tenen prou coneixements d'aqueixa llengua per a aprendre els continguts de l'assignatura. Mentre les editorials encara dubten a publicar els llibres de text d'educació per a la ciutadania en anglés, a l'executiu valencià li cau a sobre crítiques que denuncien l'escassa viabilitat del projecte. Mentrestant, el PP de Madrid pressiona Francisco Camps perquè canvie d'opinió i decidesca finalment impartir al País Valencià l'assignatura en castellà. Per què sols en castellà?. No parem d'emigrar d'una polèmica a una altra.
divendres, 16 de maig del 2008
Nous horaris a educació secundària
Ahir, quinze de maig, el DOCV publicava l'Ordre de 29 d'abril de 2008 per la qual es regulen els horaris a educació secundària. Les novetats és que la nova regulació augmenta en una hora l'assignatura de Religió i comença a impartir-se la d'Educació per a la Ciutadania, però solament a segon curs i amb una càrrega horària d'una hora. Els/les alumnes de primer i segon d'ESO tindran dues hores de Religió setmanals, mentre que tercer i quart només en tindran una. Així mateix, s'afig una hora més de Matemàtiques a quart curs i fa acte de presència el Llatí en la llista de les assignatures optatives. D'altra banda, l'assignatura de Tecnologia, que perd les dues hores de càrrega horària amb què s'impartia a segon curs, com a conseqüència directa de la irrupció de l'Educació per a la Ciutadania.
dimarts, 13 de maig del 2008
El menjador i el transport escolar, una convocatòria de 'retalla i apega'
Ahir, 12 de maig, s'han publicat al DOCV les respectives resolucions de la convocatòria de beques de menjador i transport escolar per al proper curs 2008/09. En aquesta nova convocatòria s'han augmentat amb uns cèntims la quantia de les ajudes per als usuaris i usuàries d'aquests serveis públics. El que ens preocupa a les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes és que la Conselleria d'Educació continua sense oferir les garanties suficients perquè tant el servei de menjador com el de transport estiguen presents durant tot el curs acadèmic.
Ho diem perquè sembla que la nostra Conselleria siga incapaç de reconéixer que la pròrroga del servei de menjador i transport escolar forma part del servei complementari que s'ofereix els mesos en què hi ha als centres educatius jornada única, només de matí. Com tots i totes sabeu, tot i que la Conselleria autoritza la prestació d'aquests serveis durants els mesos de setembre i juny, no acompanya aquesta decisió amb un finançament als centres ni amb la concessió d'ajudes als comensals o usuaris del servei. Per tant, els centres educatius han de garantir, davant de la demanda existent, la viabilitat del servei i els usuaris i usuàries, que només un mes abans o després gaudeixen d'ajudes econòmiques, no les reben ni al setembre ni al juny. Què ha canviat, doncs?. No són els mateixos serveis?. No són els mateixos usuaris i usuàries?. No és el mateix centre educatiu?.
D'altra banda, l'administració educativa ni s'ha plantejat que durant aquests dos mesos de jornada única es poguera produir la circumstàcia d'haver un augment de la demanda d'aquest de servei perquè els pares i mares buscaren una millor conciliació de la seua vida familiar i laboral amb la jornada escolar. Aquesta manca d'interés de la Conselleria es ressalta en el fet que no tempteja aquesta aquesta possibilitat per mitjà d'algun qüestionari a omplir pels equips directius dels Centres. És una llàstima, però l'administració educativa gràcies a la inexistència d'aquesta iniciativa s'estalvia de reforçar les corresponents infraestructures dels serveis.
Per acabar, insistir en la vessant educativa de la prestació dels serveis complementaris de menjador i transport escolar per subratllar la manca d'iniciatives de la Conselleria per incentivar projectes educatius als Centres en aquesta línia de plantejament, com així ho fan altres Comunitats Autònomes.
Ho diem perquè sembla que la nostra Conselleria siga incapaç de reconéixer que la pròrroga del servei de menjador i transport escolar forma part del servei complementari que s'ofereix els mesos en què hi ha als centres educatius jornada única, només de matí. Com tots i totes sabeu, tot i que la Conselleria autoritza la prestació d'aquests serveis durants els mesos de setembre i juny, no acompanya aquesta decisió amb un finançament als centres ni amb la concessió d'ajudes als comensals o usuaris del servei. Per tant, els centres educatius han de garantir, davant de la demanda existent, la viabilitat del servei i els usuaris i usuàries, que només un mes abans o després gaudeixen d'ajudes econòmiques, no les reben ni al setembre ni al juny. Què ha canviat, doncs?. No són els mateixos serveis?. No són els mateixos usuaris i usuàries?. No és el mateix centre educatiu?.
D'altra banda, l'administració educativa ni s'ha plantejat que durant aquests dos mesos de jornada única es poguera produir la circumstàcia d'haver un augment de la demanda d'aquest de servei perquè els pares i mares buscaren una millor conciliació de la seua vida familiar i laboral amb la jornada escolar. Aquesta manca d'interés de la Conselleria es ressalta en el fet que no tempteja aquesta aquesta possibilitat per mitjà d'algun qüestionari a omplir pels equips directius dels Centres. És una llàstima, però l'administració educativa gràcies a la inexistència d'aquesta iniciativa s'estalvia de reforçar les corresponents infraestructures dels serveis.
Per acabar, insistir en la vessant educativa de la prestació dels serveis complementaris de menjador i transport escolar per subratllar la manca d'iniciatives de la Conselleria per incentivar projectes educatius als Centres en aquesta línia de plantejament, com així ho fan altres Comunitats Autònomes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
