Què ens preocupa a les associacions de mares i pares d'alumnes

Primer de tot, ens preocupa afrontar l'elevada despesa originada pel començament del curs acadèmic. Alguns mitjans calculen en quasi 800 euros el cost global per alumne a l'inici de curs. Sols la despesa corresponent als llibres de text ronda entre 150 i 350 euros. El bo llibre de la Conselleria d'Educació, que enguany beneficiarà de primer a quart curs d'educació primària, proporciona un respir lleu però no s'interroga sobre la funció dels llibres de text ni analitza les estratègies que fan servir les editorials per acurtar la vida dels exemplars venuts. De tots i totes és sabut que les editorials de llibres de text inclouen activitats escrites als llibres per traure'ls de la circulació al curs següent. Es veu que l'eslògan de les 3 erres (reciclar, reutilitzar i reduir) no s'ha d'aplicar en aquest àmbit social, no siga cas que certes butxaques perden milions d'euros. En altres països, el llibre de text és un recurs didàctic més, passa per més mans i té una vida més llarga. D'altra banda, el que cal fer és potenciar els recursos col·lectius, les noves tecnologies, les estratègies pedagògiques actives i els materials audiovisuals. Cosa que no serà mai possible si abans la despesa dels materials escolars individuals ens ha escurar les butxaques.

Una altra preocupació de les comunitats educatives són les xifres de fracàs escolar, que al País Valencià està situat en un 39,7 %. Què ha provocat aquest resultat tan desfavorable?. És la conseqüència d'una crisi aguda del sistema educatiu valencià?. És la prova clara de la seua manca de qualitat, d'una desencertada gestió de part de l'administració pública, de l'insuficient esforç pressupostari en matèria educativa o de l'escassa capacitat de resposta dels polítics que ens governen?. No ho sabem. El que sí sabem és que afecta, segons aquest informe, al 39,7 % de la població escolar i que aquesta circumstància condicionarà sensiblement la present i futura formació acadèmica dels afectats i afectades d'aqueix fracàs escolar, provocarà perjudicis col·laterals a la resta estudiants a les aules, produirà una desacceleració del rendiment escolar del centre, hi haurà una excessiva concentració de recursos per fer pal·liar la tendència i originarà l'existència d'unes determinades condicions de treball del professorat. L'alternativa és elaborar polítiques educatives de prevenció que facen minvar al màxim la tendència del fracàs escolar amb plans ben dissenyats, suficientment finançats, gestionats correctament i dotats amb els recursos necessaris.

Els alts i baixos de l'assignatura Educació per a la Ciutadania també ens preocupa, i molt. La tossuderia de Conselleria per fer la guitza al govern socialista de Madrid i dificultar al màxim el desplegament de la LOE, la llei d'educació, ha creat situacions esperpèntiques al sistema educatiu valencià. Tot i existint una sentència del Tribunal Suprem de Justícia dient que no s'hi podrà avaluar cap xiquet o xiqueta pel seu nivell de coneixement de l'anglés ni hi podrà haver dues opcions -una de presencial i l'altra de no presencial-, la Conselleria continua amb la seua intenció de convertir aquesta assignatura en una caricatura curricular. Podrà garantir la Generalitat Valenciana que aquelles famílies que opten per fer costat a la desobediència administrativa a una llei orgànica no patiran en el futur desemparament jurídic i que els seus fills i filles no tindran problemes en el seu expedient acadèmic?.

També no deixa de preocupar-nos la manca de continuïtat dels programes d'ensenyament en valencià quan l'alumnat d'aquest programes fa el trànsit a un centre d'educació secundària. Hi ha, en aquestes circumstàncies, una pèrdua de grups, els quals passen a tindre el castellà com a llengua vehicular al nou cicle de l'ensenyament. Constitueix un fenomen ben curiós quan s'està produint un augment sensible i constant de la demanda de programes d'ensenyament en valencià a tot arreu.

La presència de l'anglés a l'educació infantil també és una font de preocupacions per a les mares i pares d'alumnes, perquè publicar el programa d'educació plurilingüe sense determinar una plantilla extra de professors i professores per als centres educatius, ni dotar els centres de més recursos, ni dissenyar un programa de formació docent... és una temeritat. Aquest és només un exemple de les iniciatives del Govern Valencià en política educativa i del seu model de desplegament de la llei d'educació.

El manteniment dels edificis escolars és, com no podia ser d'una altra manera, una preocupació constant de les associacions de mares i pares d'alumnes. En quasi tots els casos, les necessàries reformes i les esperades construccions són processos extremadament llargs. El manteniment d'edificis escolar a l'educació infantil i educació primària és competència municipal. No estaria malament que els Ajuntaments revisaren el conveni de col·laboració amb la Conselleria d'Educació més aviat per definir millor les respectives competències i evitar així que els centres es deterioraren paulatinament per culpa d'aquesta ambigüitat. Tot i així, hauria d'haver en totes les poblacions una secció de personal de serveis especialitzada en el manteniment dels centres educatius públics.

I si mirem cap a Europa, ens adonarem de la tendència de dotar els centres educatius amb personal no-docent que du endavant tasques complementàries a l'activitat pedagògica desenvolupada a l'aula. Als centres d'educació infantil i primària no hi ha, per exemple, auxiliars administratius, tan necessaris per la gran complexitat administrativa. Ni tampoc hi ha personal sanitari, treballadors socials, educadors i mediadors culturals, a la resta de centres educatius. És un altre plantejament de plantilles adscrites als centres que milloraria el seu funcionament i augmentaria el seu nivell de qualitat educativa.

Cal també, des del punt de vista de les associacions de mares i pares d'alumnes, donar un suport més decidit a la conciliació de la vida familiar i laboral. La creació, consolidació i millorament dels serveis que garanteixen aquesta conciliació ha de ser un objectiu clau. Als últims cursos hem sigut testimonis de la retallada de beques de transport i de menjador. Així mateix, les AMPAs hem patit una retallada important d'ajudes que ens ha impedit entre d'altres coses fer una oferta d'activitats extraescolars, d'activitats escolars i de programes dirigits als pares i mares.

Per acabar, volem fer un bon estiró d'orelles a la Conselleria d'Educació, per la seua estratègia política de provocar el desencontre permanent amb les comunitats educatives. El Consell Escolar Valencià és inoperatiu per eixe motiu. El Consell és un òrgan consultiu que està desaprofitat i que podria fer una aportació significativa al sistema educatiu valencià. L'administració educativa hauria de posseir una major receptivitat en els àmbits de negociació i demostrar una major sensibilitat política davant les problemàtiques arrelades a les comunitats educatives.