La jornada escolar a la palestra

L'anunci de Conselleria de provar experimentalment la jornada contínua a centres educatius de Castelló aporta un gra d'arena més a la polèmica suscitada per aquest model de jornada. És curiós, però, allò que en realitat s'hauria de debatre no és l'axioma 'jornada contínua sí, jornada contínua no' sinó el contingut d'un nou decret de jornada escolar, ja que el que tenim, que data de 1998, hauria d'adequar-se a les actuals circumstàncies d'escolarització, a l'activitat educativa que es genera a les respectives comunitats educatives i edificis escolars arreu del País i a la normativa que regula la conciliació de la vida familiar i laboral, la qual, per cert, és molt més recent.

En l'actualitat, cal saber-ho, la Conselleria ha anat autoritzant modificacions de la jornada partida a centres públics d'ensenyament que han conformat un ventall ampli de tipus d'horari sense que aquestes modificacions significaren cap contrapartida de l'administració perquè es garantira la conciliació entre la realitat familiar i laboral i l'horari escolar alterat. Hi ha també un bon grapat d'instituts d'educació secundària que funcionen des de fa anys amb jornada contínua i la gent, tant pares com alumnes, hi està realment satisfeta. Sense contrapartides també.

Tots i totes sabeu quina és la postura de FAPA València: estem en desacord amb la jornada contínua perquè aquest perfil de jornada escolar posaria en perill la conciliació de la vida de la vida laboral i familiar amb l'horari escolar, a més del risc que suposa que s'hi produesquen pèrdues a llarg termini de serveis públics complentaris, fonalmentalment, el servei de menjador i el servei de transport escolar. Raons d'índole pedagògica també han ajudat a polaritzar el debat. Això indica que el que s'està debatent no és solament els models de jornada, sinó unes altres qüestions que interactuen i que garanteixen l'estat de salut del servei públic, l'índex òptim de qualitat educativa i la sostenibilitat de la conciliació.

Davant d'això, les associacions de mares i pares d'alumnes volem garanties i aqueixes garanties han de fer-se constar en el nou decret de jornada escolar i influir en uns altres decrets, resolucions i convocatòries que facen referència a les competències dels Ajuntaments i les Mancomunitats en matèria educativa -sobretot de finançament educatiu-, al finançament de les APAs i les seues Federacions, al creixement de les infraestructures educatives públiques per consolidar i millorar l'oferta (menjadors, transport, escoles matineres, escoles de nadal, falles, pasqua i estiu), una més eficaç estructuració i coordinació de l'oferta educativa, cultural i lúdica local, etc.

Si del que es tracta és de redactar un nou decret de jornada escolar, aquest haurà d'oferir plenes garanties perquè els models de jornada que s'incloguen (jornada partida, jornada contínua i d'altres més personalitzades) siguen viables a les comunitats educatives que els adopten perquè el vestit s'ha d'adaptar al cos i no a l'inrevés.

La negociació d'aquest nou decret ha de ser a tres bandes, administració, sindicats i federacions d'associacions de mares i mares, i una vegada servit el debat hem d'entrar-hi. Inhibir-nos a aqueix debat significaria arriscar-nos que la redacció del nou decret de jornada escolar es faça sense la nostra intervenció. Sense nosaltres, el decret significaria una simplicació de la casuística que existeix al voltant de qualsevol regulació de la gestió i funcionament dels centres educatius públics. Ja s'ha exposat abans la bateria de criteris que ha d'inspirar la negociació d'aquest nou decret.

Mentrestant els models de jornada debatuts estiguen damunt de la taula de negociació, ha de produir-se un corrent que faça circular la informació entre les APAs perquè les associacions puguen fer les seues aportacions des de la seua idiosincràcia o els seus condicionats. En aquest sentit, les associacions hem de tindre veu pròpia ja que del que es tracta és de fer compatible les condicions de treball dels treballadors de l'ensenyament, el model d'escolarització i, com s'ha repetit diverses vegades, la conciliació de la vida familiar i laboral. De fet, ja hi ha hagut en tota la geografia valenciana, des de fa anys, peticions de consells escolars de centre i municipals que desitjaven adoptar la jornada contínua amb la posterior desautorització de part de l'administració educativa. Quines contrapartides hauria concedit l'administració educativa si s'haguera instaurat aquest tipus de jornada?. Ho ignorem, però la descripció i l'enumeració d'aquestes contrapartides haurien d'estar presents en l'articulat del nou decret de jornada escolar.

Així mateix, cal estar vigilants perquè el procediment per a elecció del model de jornada escolar, siga quina siga, siga un procés el més democràtic possible i on s'hi produesca també la major implicació possible de cada comunitat educativa. L'assumpció d'un model o altre de jornada no pot significar cap ruptura ni deixar al seu darrera una maror de recels. Per eixe motiu, el vertader eix del procediments han de ser els consells escolars i aquests han de treballar perquè la comunitat educativa en ple, sobretot les mares i els pares, puga veure l'opció dels models de jornada a la llum de les seues circumstàncies familiars i laborals.

En la resta d'autonomies, hi ha una gran diversitat de procediments per a escollir el tipus de jornada escolar. Llevat de tres autonomies, el País Basc, el País Valencià i Catalunya, a la resta de l'Estat Espanyol ja existeix una regulació de la jornada escolar. Si més no, les seues experiències, són un bon túnel de vent i un excel·lent referent per fer que la redacció del nou decret de jornada escolar siga modèlica. Aquesta circumstància facilita que puguem disposar de valoracions gens teòriques del funcionament, el grau de satisfacció i d'insatisfacció, els resultats educatius, els handicaps pedagògics, etc.

Per acabar, la desregularització normativa no és mai una bona alternativa si el que pretenem és millorar el funcionament d'un servei públic, adaptant-lo millor al seu entorn immediat i estructural i dotar-lo amb recursos suficients i amb una gestió que busque augmentar el grau de satisfacció i complicitat dels seus usuaris i usuàries.