Divendres passat hi va haver el soterrament de Gonzalo Anaya. Prèviament, a la Universitat Literària de València, es va procedir a l'acte que ret homenatge a les persones insignes que després de la seua mort deixen darrere seu una fonda empremta, a la qual deu molt l'actual escola pública. L'acte consisteix a fer tres voltes al claustre de la Universitat a muscles de professors i professores. Gonzalo Anaya ho va fer tapat amb la bandera tricolor, la republicana, i en presència de membres representatius de partits polítics, organitzacions sindicals, moviments socials i culturals, etc.
Durant els 94 anys de la seua vida va ser mestre de mestres. Centenars de mestres passaren per la seua aula i Gonzalo els va infondre aqueix sentit crític tan seu i l'estima a l'ensenyament públic, amb aquella fam d'aprendre i de descobrir que hi havia aquells dies.
Ni un sol representant del PP va estar present, ni a títol personal. La Generalitat i l'Ajuntament de València van acomiadar Gonzalo Anaya amb una indiferencia menyspreadora que pretenia crear el buit al voltant de la seua herència, una herència generosa de la qual ens hem beneficiat tots i totes.
La Confederació 'Gonzalo Anaya', que agrupa les tres Federacions d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Alacant, Castelló i València, va incorporar el seu nom a una organització que aspira a defensar el model d'ensenyament públic. Per això, no hi havia un nom més apropiat per a un projecte col·lectiu d'aquesta envergadura.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada