La Conselleria d'Educació s'instal·la en la trinxera

La Conselleria d'Educació acaba de publicar al DOCV, amb data 11/06/08, l'ordre de 10 de juny 'per la qual s'estableixen formes d'organització pedagògica per a impartir la matèria Educació per a la ciutadania i els drets humans en educació secundària obligatòria'.

Ja hem tingut ocasió de comentar en aquest blog les circumstàncies polítiques que adoben la polèmica de l'assignatura Educació per a la ciutadania i els drets humans. Madrid i València són de diferent color polític i la rivalitat en les urnes s'ha transformat al País Valencià en una guerra de guerrilles per aconseguir que el desplegament de la LOE, la llei estatal d'educació, tinga una atmosfera irrespirable. En aquest sentit, cal tindre en compte que les lleis orgàniques que es legislen a Madrid, amb la implicació de departaments centrals i autonòmics i la posterior ratificació del parlament espanyol, són d'obligat compliment als territoris autònoms i representen un marc legal que cal desenvolupar amb generositat política, o bé adaptant-les a les coordenades territorials o bé enriquint-les en la seua aplicació.

La Conselleria d'Educació, però, s'ha instal·lat en la trinxera, ha començat a fer-la més fonda. El que cal ressaltar és que, al cap i a la fi, els perjudicats d'aquestes males relacions políques són l'alumnat, els claustres de professors i professores i, sobretot, el model d'ensenyament públic. Cada nova idea estrambòtica en matèria de política educativa de la Conselleria deteriora la imatge dels centres educatius públics i desorienta els seus usuaris i usàries. Sembla que l'administració educativa no para de llançar pedres al seu propi teulat.

Però quines característes té aquesta ordre?. En primer lloc, l'ordre afirma que pretén satisfer 'les demandes d'una societat -la valenciana- que desitja avançar cap al plurilingüisme'. No serem nosaltres, les mares i pares d'alumnes, qui impedim que l'ensenyament avance en aquesta direcció, però, d'una banda, no creiem oportú que el millor camí cap a la societat plurilingüe siga desfigurar lleis orgàniques ni dur a terme un desplegament territorial a la baixa, poc ambiciós. D'altra banda, aquesta afirmació tan grandiloqüent és converteix en paper mullat quan la pròpia Conselleria i el propi Govern Valencià són incapaços de garantir a la demanda real dels programes d'ensenyament en valencià que podran estudiar en aquesta llengua oficial o de fer possible la continuïtat d'aquests programes més amunt de l'ESO. Si en teniu cap dubte, llegiu l'informe d'Escola Valenciana.

L'ordre arbitra que l'alumnat de segon curs d'ESO es podrà acollir a dues opcions d'impartiment de l'assignatura. L'opció A serà impartida, en anglés, per un professor o professora i l'opció B consistirà en l'elaboració d'un treball trimestral, sota la coordinació també de professors. Per a dur a terme això 'es constituiran grups distints en espais diferents', 'cada grup -de l'opció B- comptarà amb un professor que orientarà el treball' i les mares i pares tindran dret a veto quant als continguts i els temes a desenvolupar en el treballs trimestrals, els quals també estaran escrits en anglés. Se'n podran fer tants grups?. Hi haurà tants espais físics disponibles?. Disposaran de prou mans els instituts per a coordinar-ho tot?.

La inclusió d'aquest veto a la carta és, si més no, un element nou dins del sistema educatiu que pot significar l'apertura de la veda en altres àmbits curriculars i en relació amb determinades concepcions individuals o familiars conflictives que poden generar futures escaramusses contra els principis pedagògics del sistema educatiu i els principis constitucionals que els inspiren. N'és un precedent jurídic a tindre en compte.

D'altra banda, amb l'ús de l'anglés, es vulnera l'autonomia organitzativa dels centres educatius ja que l'anglés no està considerat llengua oficial en cap comunitat autònoma espanyola i per tant no se li reconeix la categoria de llengua vehicular per a l'aprenentatge educatiu. Però una raó de més pes per rebutjar l'anglés no radica en aquesta formalitat legal, sinó en l'evidència que l'alumnat no té prou coneixements d'anglés per tal d'aconseguir un rendiment òptim. És una mesura antipedagògica, per tant. L'anglés, en lloc de ser un vehicle dels continguts de l'assignatura constituirà un obstacle insalvable. Així mateix, el plantejament de dues opcions -una objecció de consciència camuflada- és una clara vulneració de la normativa vigent sobre avaluació de l'alumnat perquè planteja dos escenaris distints d'aprenentatge no complementaris que poden representar greuges comparatius entre els alumnes de les respectives opcions a causa del dret a veto i els condicionants exercits sobre el treball tutorial del professorat.

És també una ordre que fa una tisorada inclement al reial decret del ministeri per impedir que l'alumnat valencià conega, per exemple, les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa i les desigualtats socials, evita que s'aprofundisca en el coneixement dels principis de la societat democràtica, etc, etc.

Una ordre que 's'ha tramitat de format unilateral per part de la Conselleria, sense analitzar-se ni debatre's, ni en el Consell Escolar Valencià', com ha declarat Gemma Piqué, presidenta de FAPA València, als mitjans de comunicació, és una regulació que obri una nova bretxa de discòrdia en la societat valenciana amb l'ànim de produir molt de fum i escassa claredat.